Al Partit Popular i al seu líder Mariano Rajoy els queda molta feina per davant en les pròximes setmanes. També li tocarà pencar de valent a Pedro Sánchez ia qualsevol altre líder que tingui la intenció de governar aquest país. I han de fer-ho a consciència, si no volen que aquells que desitgen trencar l'Estat es facin amb els ressorts de poder i promoguin successius referèndums que ens portin a tots allà on els somnis de Ibarretxe o Mas mai van imaginar.
La gent vol canvi i, sobretot, governants honestos i socialment compromesos. Si no fos així, Podem no hagués aconseguit els diputats que la converteixen en la força política de l'èxit, que, de moment, haurà de fer oposició pura i dura, sobretot si les altres forces es posen d'acord sobre un programa de govern acceptable per a totes. Si s'ho proposen, hauran de aconseguir-si o si, llevat que tinguin la intenció de convocar noves eleccions, això sí, amb una nova llei electoral que abandoni l'invent de Victor Hont que se'ns ha quedat, de totes totes, obsolet i sobretot injust.
I una dada més: ERC ha avançat molt amb un número 1 de la llista parlant en castellà. Ja era hora que els republicans independentistes s'adonessin que Catalunya és un país bilingüe, encara que Oriol Junqueras, el seu líder, hagi sortit quart en el municipi en el qual és alcalde. A la formació d'Artur Mas, que també ha ocupat un quart deshonrós lloc a la República de la qual pretén ser President, se li haurà encongit una mica més l'esfínter pensant que els de la CUP hauran pres bona nota d'aquest "petit detall" i el proper dia 27 d'aquest mes podrien novament insistir en canviar-lo, per exemple, pel mateix Junqueras.
Resumint: a partir de ja toca posar-se a fer política de veritat, com es va fer en l'ara tan "injuriada" Transició, en què fins als més aferrissats enemics polítics van ser capaços de mirar cap endavant i crear del no-res una democràcia, que, si la valorem amb justícia hem d'afirmar rotundament que ens ha servit a tots amb lleialtat i eficiència durant diversos decennis de pau i progrés, els millors de la nostra història col·lectiva. Ara toca tornar a dialogar, dialogar i dialogar. O sigui: a formar Govern i sortir de la crisi.
Escriu el teu comentari