La Síndica de Greuges es centra en l'accessibilitat

|


La síndica de greuges, Maria Assumpció Vilà, avaluarà la implementació a Barcelona de la nova Llei d’accessibilitat, aprovada l’octubre de 2014. La investigació es farà en una actuació d’ofici de llarg recorregut, oberta el 16 de desembre, que, en un principi, se centrarà en el transport públic i més endavant s’ampliarà a altres àmbits. Al llarg de 2015, les queixes sobre accessibilitat s’han doblat --de 26 s’ha passat a 55, entre assessoraments tecnicojurídics i resolucions--.


La Llei 13/2014 d’accessibilitat, del 30 d’octubre, té dos grans objectius. D’una banda, aconseguir una societat inclusiva i accessible, que permeti avançar cap a la plena autonomia de les persones, eviti la discriminació i propiciï la igualtat d’oportunitats per a tothom, especialment per a les persones que tenen alguna discapacitat. D’altra banda, la nova Llei busca actualitzar i facilitar un marc normatiu propi i més àgil en matèria d’accessibilitat, adequat a les directrius internacionals, europees i estatals.


En opinió de Vilà, la possibilitat de poder utilitzar plenament el transport públic condiciona, en bona part, l’autonomia i l’autogestió de la vida de les persones amb diversitat funcional, evitant la dependència de terceres persones i esdevenint un dels pilars de la igualtat, especialment en un entorn urbà. I, en aquest sentit, la síndica considera fonamental analitzar i fer seguiment de l’adaptació dels mecanismes, documents i plans a la nova normativa. Així, la defensora ha sollicitat, entre altra documentació, informació sobre la vigència del Pla Director d’Accessibilitat Universal a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), si s’ha fet una avaluació del citat pla o si existeix o es treballa en un nou pla d’accessibilitat.


Ja en l’informe anual de 2014, Vilà va incloure una amplia reflexió sobre l’accessibilitat i la vida independent. La síndica deia, i així ho veu un any després, que Barcelona és una de les ciutats més ben adaptades d’Europa, però que encara hi ha moltes coses a millorar per tal d’assolir la plena autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitats.


Sobre el transport públic de Barcelona, en l’informe de l’any passat, s’apunta que la ciutat presenta un alt percentatge d’adaptació, però que encara hi ha millores a realitzar. La síndica reconeix en l’informe l’esforç realitzat, cosa que converteix la ciutat de Barcelona en una de les més accessibles d’Europa en mobilitat. La xarxa de busos està adaptada en la seva totalitat (tot i que ara apareixen nous reptes, com l’accés dels scooters a la xarxa pública de transport), mentre que al metro es treballa progressivament per a l’adaptació de les instal·lacions i els accessos, però resten encara algunes estacions estratègiques sense adaptar, es diu en el document.


L’espai públic ha de ser accessible perquè pugui ser utilitzat per totes les persones en les mateixes condicions de seguretat i igualtat. Una qüestió que preocupa particularment a la defensora és l’ocupació excessiva de les voreres, un fet que dificulta la circulació de les persones amb mobilitat reduïda. Segons la síndica, l’Ajuntament hauria de repensar la seva intervenció en l’espai públic i ja, en l’informe de 2014, va demanar augmentar el llindar d’exigència i que s’establissin actuacions coordinades i protocols d’inspecció que facilitessin l’obertura d’expedients sancionadors.


L’educació és un dels pilars fonamentals de la societat, i en aquest sentit, l’accessibilitat als centres educatius és decisiva per garantir el dret a l’educació, destaca Vilà en el document que va presentar davant del Consell Plenari el passat febrer. 


En un informe d’abril de 2014, realitzat pel Consorci d’Educació de Barcelona, sobre l’accessibilitat als centres educatius públics de Barcelona (des de llars d’infants fins a instituts i instituts escola), del total de 339 centres públics de la ciutat, l’informe conclou que 254 són accessibles o accessibles des de l’exterior, 49 són parcialment accessibles i 36 no són accessibles. Un aspecte que crida particularment l’atenció, i que la síndica recull en el seu darrer l’informe anual, és que la distribució de centres no accessibles és força desigual en funció dels districtes. Així, mentre a l’Eixample tots els centres són accessibles, a Horta-Guinardó hi ha 11 centres no accessibles. La síndica té previst demanar si aquestes xifres han sofert alguna modificació en els darrers mesos.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH