JE SUIS CHARLIE

No em perdonaria a mi mateix no recordar un any després l'espantós assassinat dels nostres companys de Charlie Hebdo, qui, tot i esperen, que es resolgui el cas aclarint les circumstàncies i tots els autors de l'atemptat.

Ningú, en el seu sa judici, entén que a la premsa lliure es la silenciï per la via de les armes, com, tampoc és de rebut, que la religió, sigui quin sigui el credo, imposi la seva "espiritualitat" a trets als no creients i als ateus.

Els periodistes de Charlie Hebdo es van obligar durant el seu quefer professional, a dibuixar un somriure a la rictus dels seus lectors a través d'un humor irreverent i corrosiu. El no compartir la seva forma d'entendre la societat, no justifica que uns bàrbars els hagin eliminat sense donar-los l'oportunitat ni d'acomiadar de les seves famílies.

Recordar, és un honor i pregar per ells i pels seus assassins, la iniciativa pacífica que alguns adoptarem en el primer aniversari d'aquesta terrible tragèdia. Companys, sempre us recordarem.