Tan bé que estàvem...

No sé vostès, però un té la estranya sensació que el país funciona millor cada dia que passa. Tant ministre afanyat a explicar-nos les seves habilitats per governar-nos resultava massa aclaparadora. I araque estan en funcions, se'ls nota com més eficients. Deu ser que, com no diuen ni piu, l'oposició tampoc troba la manera de criticar-los. I en aquesta mena de silenci polític es viu millor que quan s'obstinaven, per exemple, a explicar-nos fil per randa la Llei Wert i provocaven un escàndol monumental a la comunitat docent oa la universitària, o embolicaven la troca bruna en pretendre que la reforma laboral fosmà de sant per la crisi i els sindicats responien llançant-se a la jugular de la Senyora Ministra que, abans de ser-ho i menjar-se amb patates fregides els contractes indefinits, assaboria amb gran "professionalitat" les mitjanes de la carnisseria familiar, com els catalans engoleixen aquests dies de carnaval, amb reconeguda expertesa, els famosos calçots de Valls.

Hauré de preguntar-li al meu amic Edison el belga si a ell li passava el mateix quan al seu país, Bèlgica amb un Rei que s'ha anat fa unes setmanes a un Balneari mentre els seus compatriotes es tancaven a casa seva per una amenaça gihadista, es vivia millor durant els 500 dies que va romandre sense govern, en els que el democristià Yves Leterme va passar a ser l'interí ben pagat d'Europa. No conec, de moment, la seva resposta, però el experts comunitaris asseguren que l'economia va millorar, que el va parar baix i que fins el PIB va arribar a cotes inesperades. En fi, que als belgues els va passar com ara a nosaltres: que els seus governants els van deixar viure en pau i van poder funcionar amb el pilot automàtic, que com tothom sap en aquesta Comunitat Europea ho manegen els professionals de la cosa pública, o sigui: els milers de funcionaris als quals cap Rajoy o Sánchez poden acomiadar perquè tenen la plaça fixa, que per això han guanyat unes oposicions. Tenen els seus defectes, però a l'hora de la veritat, o sigui, ara mateix, estan més a prop del que li passa a la gent que dels que ens governen. Serà perquè els que manen, quan tornen a reprendre el poder, els congelen el sou o els treuen les pagues extraordinàries?

Però, com bé recorda aquell vell refrany, "poc dura l'alegria a casa del pobre". Independentistes i constitucionalistes de pro, espanyolets ... tots estem a punt de despertar-nos del nostre dolç somni, ja que la seva Majestat, Felip VI, Déu li perdoni , en lloc d'anar-se'n a Mondariz on podria gaudir d'unes aigües termals incomparables com va fer el seu col·lega Albert II a la veïna França, s'ha quedat a la Zarzuela a la qual ha cridat al seu despatx al basc Patxi López, perquè, "rabent i veloç ", li muntanya una altra roda de consultes, que molt em temo acabarà amb la pau que ara gaudim i, en conseqüència, amb la molt perjudicial bona nova que aviat, tot i els barons dels partits o gràcies a ells, diguem allò tan llatí de: "Habemus Caesar".

A partir d'aquí, amigues i amics, estimats lectors, tornarem a la normalitat, i amb ella, a la bronca diària, i sobretot, a la penitència del Butlletí Oficial de l'Estat que --no sé què en mans de qui està, sigui vermell o blava--, perdonin la franquesa, sempre fot als mateixos, o sigui, als pobres. Així que preparin-se per el que se'ns ve a sobre. Tan bé que estàvem...!