Els jutges, a la seva bola

A Emilio Botín li ha passat com a Rodrigo de Vivar "El Cid", que ha guanyat una batalla de glòria personal després de mort. Ni tan sols la Monarquia espanyola ha pogut beneficiar-se de la Doctrina que porta el nom del banquer càntabre que, aldesembre del 2000, li va exonerar d'una petició de 180 anys de presó que l'acusació particular sollicitava al Tribunal Suprem per les anomenades "cessions de crèdit" que el seu banc, el Santander, havia eludit de pagar al Fisc. 

Avui, en aquest gener de hivern "tropical", hem sabut que l'Audiència de Palma ignora aquesta Doctrina Botín i li diu a la germana del Rei d'Espanya, i encara Infanta de Borbó, que ha de seguir asseguda al banc dels acusats i esperar que un tribunal la jutgi al costat d'altres il·lustres encausats, esperant que la sentència li sigui favorable. Al Bufete Roca li acaba d'explotar a les mans la seva "temerària defensa" sobre un cas, en què la gent del carrer, no entenia perquè la dona del soci d'Urdangarin s'asseia en aquest mateix banqueta i Cristina de Borbó no, per el sol fet de ser una Infanta d'Espanya. Almenys ara, Juan María Atutxa, un altre dels que no es van poder beneficiar el 2008 d'aquesta mateixa doctrina Botín, i que va ser condemnat per no dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak, es quedarà més tranquil i una mica més reconciliat amb la "justícia espanyola" que havia fet amb ell "una excepció basca" poc edificant.

És clar que, en aquest Regne de Felip VI, els temps dels jutges no són els mateixos que els dels ciutadans. Potser per això, en el pitjor dels escenaris polítics que viu Espanya en els últims vint anys, assistim a un tsunami de causes i detencions que, degudament ordenades, es podrien haver repartit durant tot l'any judicial, per no oferir a l'opinió pública internacional la "foto fixa" d'una Espanya de "tocats de l'ala" en què només Ses Senyories togades amb punyetes i birrets, guarden i fan guardar, les essències de llibertats democràtiques dels pobres espanyols. I això no és així ... ¡Ni molt menys!