Cop mortal al Mobile World Congress

Va començar l'alcaldessa Ada Colau qüestionant, quan va arribar a l'Ajuntament, els possibles beneficis que reportava el Mobile World Congress, i quan es va adonar de la barbaritat que estava plantejant, va posar el fre de mà i es va esforçar a desmentir-se a si mateixa prestant-se a la escenificació d'un altre paperot de benvinguda. Després va venir, un any més, l'anunci per part dels sindicats que convocaven un any més una vaga de transports públics, que si l'any anterior es va arreglar en el temps de descompte, aquest cop, ni amb la presència de la pròpia Ada Colau va poder aturar-se, armant el corresponent caos, en una setmana en què tots ens alegràvem per la inauguració del tram de metro més car de la història de la humanitat, que per fi! deixava als congressistes de l'aeroport en una estació a peu del Congrés. Qui té la culpa d'aquesta vergonya organitzativa? Per descomptat els que porten apostant per Barcelona aquests anys, no, que prou han aguantat el tipus i sobre han buscat solucions alternatives al transport públic dels seus visitants.

Aquí, som tan rics, que "ens podem permetre el luxe" que aquest esdeveniment ambicionat per les principals capitals del món es vagi a qualsevol d'elles el proper any. I és que quan el "interès sectorial" s'imposa al tan grapejat "interès general", el més probable és que el país que ho permet per no disposar d'una legislació adequada i democràtica, és que es vagi a la fallida. La llibertat sindical d'uns treballadors d'una ciutat o d'una àrea metropolitana, no pot estar per sobre de l'economia d'un Estat i del prestigi internacional d'aquest. D'altra banda, la incompetència dels polítics que s'han permès la xuleria de cridar "casta" als seus predecessors i que, en aquest moment de la veritat en el qual poden predicar amb l'exemple de "la bona nova" que prediquen, no saben resoldre el problema d'una negociació tan bàsica políticament parlant, queda palmàriament en evidència.

Als contribuents se'ns estan inflant els nassos de veure com la Política amb majúscules ha deixat de ser un treball decent pel bé comú de tots, per convertir-se en la fàbrica de corruptes i incompetents més gran del món occidental. I també, per què no? com el sindicalisme només apareix a deshora i trepitjant les durícies de la gent, sobretot, en el cas concret de Catalunya en el qual s'acovardeix davant la febre independentista oblidant completament la seva ideologia fundacional i permetent la preeminència dels privilegis dels de sempre sobre els greus problemes que ens asfixien a la majoria.

Estic segur que el Mobile Word Congress no l'enfonsarà tant irresponsable, ni els ciutadans que a milers acudiran a amarar-se de les noves tecnologies i que contemplen el disbarat amb una indignació més que justificada. No obstant això, el que ha passat, portarà seqüeles, i molt em tem, que "l'excel·lència" de la seu barcelonina va a posar-se en qüestió quan acabi el Congrés. Sobretot, quan els organitzadors es quedin sols i recopilin les queixes dels que han travessat mig món i s'han gastat una fortuna per quedar-se després "encallats" en aquesta Barcelona caòtica. Vulguem o no, als catalans aquesta vegada, ens van a prendre la matrícula.