En els meus anys de periodista sempre he tingut clar que el missatger no podia ser l'objecte de la notícia o l'opinió, és per això que els demano disculpes, ja que aquest article va sobre qui els escriu, el que trenca les regles bàsiques de la professió, però els demano m'ho permetin per una necessitat personal.

Com vell militant socialista estic convocat a la consulta que el partit realitza sobre els futurs pactes de govern. La pregunta de per si és genèrica, oberta a interpretacions i difícil de dir que no, si no impossible; el problema rau en el fet que a hores d'ara hi ha un pacte sobre la taula amb un partit polític, i és aquí on la situació canvia.

S'ha arribat a un acord amb Ciutadans, tenint en compte que la pregunta parla de forces progressistes i del canvi, per la meva part no puc votar que si. No considero a Ciutadans un partit ni d'esquerres ni progressista, directament és una força neoliberal contrària als interessos de la classe treballadora i de les capes més desfavorides de la societat, i de canvi res, partit lampedusià (que tot canviï, perquè tot segueixi igual); és a dir tot el contrari al que he defensat en aquesta vida.

Sense entrar en detalls de l'acord, en el qual hi ha aspectes de la política econòmica i social en què no estic d'acord, si que diré que està pensat per part de Ciutadans per fer entrar en el mateix el PP per la gatera, i és que el senyor Rivera, com un Maquiavel modern, representant de les idees més pernicioses per als treballadors, alguna cosa la recerca d'aquest acord.

En la meva vida política, sempre he actuat segons la meva consciència i he dit el que penso, mai vaig tenir un càrrec públic, si orgànics tant al PSOE, el PSC i el SPD (en els anys que vaig viure a Alemanya) exercint les meves funcions amb disciplina i lleialtat al partit, però sempre seguint el que marcava el meu esperit socialista.

És per això, en el moment en què es em pregunta la meva opinió, dic que NO a un acord amb algú a qui considero el meu enemic de classe, que està a molta distància de les meves preceptes ideològics, i que representa tot allò contra el que he lluitat. Respecte als companys i companyes que votin que si, espero que ells respectin la meva opció; però no trobo cap argument ni objectiu ni subjectiu per donar el meu vot afirmatiu; una altra cosa seria trair-me a mi mateix.