En un altre temps el poderós partit socialista alemany, avantguarda europea del proletariat, viu des de fa temps una profunda crisi, reflex de la que pateix tota la socialdemocràcia europea; però no és menys cert que en les eleccions de diumenge passat va patir una garrotada en tota regla, només maquillat per la victòria en el Land de Renània-Palatinat.

Aquesta victòria, però, no pot amagar uns resultats desastrosos, especialment en Sajonia- Anhalt on ha estat l'última força, i ja porta temps patint forts retrocessos electorals en els antics territoris de l'Alemanya Oriental.

No és casualitat que la deriva ideològica del partit des dels temps de Schröeder és una de les causes de la seva caiguda, així com els seus pactes contra natura amb la cancellera Merkel i la CDU, que fet i fet l'única cosa que fan és aprofundir en polítiques neoliberals i aprofundir la bretxa social en la societat alemanya.

Davant d'aquesta situació, si l'SPD va ser el mirall en què es mirava el PSOE en els temps de grandesa, ho ha de ser també en els temps de foscor, en particular per intentar no incórrer en els mateixos errors, rectificar polítiques i discursos, per no patir els mateixos revessos electorals.

És per això un error el manteniment del pacte polític amb Ciutadans, un partit de l'espectre neoliberal, patrocinat per l'IBEX i la gran banca, les polítiques econòmiques i socials són les mateixes que el PP. Amb això únicament s'aprofundeix en la desafecció de les classes desfavorides cap al projecte socialista.

És el moment de triar entre Vorwärts oder Ruckwärts (endavant o enrere), l'SPD va triar enrere, el PSOE està a temps de triar endavant.