A Galícia es ventilen moltes coses

Seguim sense govern i buscant els partits la manera d'enganyar als seus electors amb renovacions inexistents. I en aquesta tempesta de manca d'idees apareixen les eleccions gallegues en què els populars aposten per Feijóo per salvar-se del diluvi universal sacrificant a quedar-se per vestir sants, perquè si les marees encerten en el seu pacte amb els socialistes que, de moment, desfullen la margarida Caamaño-Pepiño, governaran en el lloc en el qual sí saben com gestionar les seves idees rupturistes i anti-sistema.

Galícia, ara mateix, és banc de proves en què es dissenya com es pot governar Espanya d'una altra manera, si és que n'hi ha. Però la terra de Castelao és també aquest etern fòssil que només es mou quan uns 'irmandiños' decideixen penjar dels merlets als seus senyors i després acaben massacrats per uns Reis Catòlics partidaris de la unió eterna dels seus regnes.

Si oblidem la història, estem condemnats a repetir-la. Els polítics galegos han de ser llestos aquesta vegada. És la seva oportunitat. D'ells, excepte de Rajoy, s'esperen noves idees que serveixin, no només per fer possible el somni castelariano en el seu vessant blau i blanca, sinó en aquella altra que va deixar escrita en el seu 'Sempre en Galiza', que durant tota la setmana santa hauria de ser el llibre de capçalera que ocupés la tauleta de nit de marejants, sociates, populars i fins comunistes desunits.

Tant de bo sigui així. Diverses generacions li ho agrairan als nostres polítics autonòmics, sobretot la resta dels espanyols, que estan més que farts de tanta gent marejant la perdiu que no els deixa sortir del laberint de Creta de la ingovernabilitat. Per això, no tinguin cap dubte, ara mateix a Galícia es ventilen moltes coses, i molta d'elles molt interessants.