L'aniversari del 15-M ha tornat a fer-se notar en carrers i places espanyoles. Milers de ciutadans han tornat al seu lloc natural reivindicant la justícia social que encara, la societat dels que menys tenen, la immensa majoria, no han aconseguit malgrat els seus esforços. El temps no sembla haver passat, i cada vegada cauen més persones de les convocatòries populars. I no obstant això, l'enuig perdura, i alguns dels convocants ho aprofiten al màxim per llançar eslògans en què sembla que la democràcia no té cabuda, si aquesta és entesa des de la perspectiva partidària, que és la més comuna a l'Europa occidental.
Per això, el 15-M del 2016 vam poder escoltar amb nitidesa amplificada per l'altaveu mediàtic de la televisió i la ràdio, la cridanera frase: "El poble unit no necessita cap partit", eslògan que podria signar el mateix general Franco si no fos perquè el dictador ja és mort i els seus seguidors es compten només per desenes, diluïts per la Democràcia constitucional que fa que a l'Espanya enterrada en 1975 ja no la conegui "ni la mare que la va parir" o "o pai ca fixo" que diríem els nascuts a Galícia.
Llavors qui són els que ara tampoc volen partits? ¿La ultradreta clandestina que ja ha emergit a mig Europa o els bolivarians de la Complutense que estan a punt d'aconseguir el poder a cop assembleari? Mirin, no ho sé, i per tant no he de mentir-los. Però sí, vull dir-li als lectors d'aquesta secció, que el crit barrejat amb el conegut "el poble unit mai serà vençut" que els de la meva generació li deixaven anar als grisos davant dels seus mateixos nassos amb Franco viu, m'ha sobresaltat i sobretot, m'ha assegut bastant malament, tenint en compte que molts militants de partits que encara es presentaran a les eleccions del dia 26 de Juny segueixen dormint en cunetes o fosses comunes anònimes a les que van anar a parar, precisament, per tenir un carnet d'un partit o un sindicat d'esquerres, ia més republicà.
Ja sé que això és ja història vella i a "els cridaners anònims" del "poble unit no necessita cap partit" els semblaré un dinosaure periodístic. Però, què volen que els digui!, a mi la frase en qüestió em segueix semblant un "eslògan molt preocupant", sobretot perquè emet una aroma clarament totalitari? Doncs això.
Escriu el teu comentari