No m'agraden els violents

No m'agraden els violents. Ni tampoc els especuladors, i molt menys els polítics covards que perquè no els cremin els contenidors o trenquin els vidres dels comerços de les seves ciutats paguen amb diners públics "les seus socials" d'aquests, a la nit encaputxats i pel dia manses ovelletes solidàries amb tot el que voli pel cel i embruti el sistema.

Està mal vist enfrontar-se a aquests tipus que, en l'última setmana, no han deixat dormir els veïns del barceloní barri de Gràcia, un dels més antics i encantadors municipis que el Decret de Nova Planta va annexionar a la ciutat de Barcelona i que és un orgull per a la capital de Catalunya. I aquest mal d'ull als que no ens agraden els antisistemes que cremen i destrossen el mobiliari urbà es reflecteix fàcilment en els improperis que dirigeixen als periodistes, als quals se'ls ocorre jugar-se el tipus comptant in situ el que passa, o defensant als mossos, que cada nit tracten d'impedir excessos i saquejos.

A l'alcaldessa Colau se li ha caigut Gràcia sobre, com el seu antecessor Xavier Trias li va acollonir el problema irresolt de Can Vies. I encara que tots dos conflictes són diferents, al final, el resultat operatiu és el mateix: Barbàrie urbanita i insults als quals no compartim la llei de la selva, que camina de la mà d'una actitud política permissiva i farisea dels que han estat elegits per complir la llei i fer que aquesta es respecti.

Si en un mateix dia, els que manegen els diners al món ens diuen que Catalunya té la mateixa fiabilitat financera que Nigèria o Bangla Desh, el prestigiós diari The Guardian qualifica l'alcaldessa de Barcelona de la més radical del món i també un fiscal acusa al seu antecessor en el càrrec, l'ara independentista Xavier Trias, de malversar fons públics en haver pagat amb els diners de tots la seu okupa que un altre jutge va ordenar desallotjar, crec que per molt que als catalans no ens agradi, hem de reconèixer que , com a societat, hem tocat fons i que col·lectivament anem bastant perduts. Només ens faltava que els que han incendiat Gràcia pretenguin intimidar-nos i sobre els seus representants polítics tinguin a les seves mans els pressupostos de la Generalitat per desenganxar-de la resta dels espanyols. A què espera aquesta elit en el poder corrupta i passada de moda per anar-se'n de la vida política i retornar-nos la normalitat perduda després d'un utòpic 'Catexit' ?.

Aquest periodista que els escriu, de moment, encara que li diguin fatxa els antisistema, proclama: Violents no, gràcies. I a partir d'aquí, reclama com a contribuent que l'estat de dret es defensi, sense dubtar-ho un instant, amb la llei a la mà. Ni més, ni menys.