Les bicicletes també maten

Acaba de morir la senyora que el passat 27 d'Abril va ser atropellada per un ciclista a la confluència del barceloní Passeig de Gràcia amb el carrer Còrsega. I tot i que tothom, inclosa la família, dóna per fet que ha estat un desgraciat accident i que el ciclista va atendre a la seva víctima, a mi se m'acut que, veient el que passa al carrer en la qual treball, es pot i s'ha d'escriure alguna cosa, sobre un tema, al qual els consistoris de tots els colors ideològics, no acaben de trobar-li solució.

Per començar, els poso l'exemple que més conec al municipi que ara governa Ada Colau: Ronda Universitat cantonada Balmes, o sigui, centre de Barcelona i lloc emblemàtic pel qual passegen milers de persones i circulen també milers de vehicles de tota mena. Les voreres estan fetes un complet desastre de tants forats que ha permès i permet foradar l'Ajuntament, en aquest paviment de vergonya aliena, els transeünts de més edat ensopeguen contínuament i cauen. Si això fos Amèrica els bufets d'advocats s'haguessin posat les botes en plets contra el consistori. Per si fos poc, l'estat del sòl pel qual només haurien de circular els vianants, en la major part de la vorera, des Balmes a Plaça de Catalunya aparquen desenes de moto sense limitació de cap tipus. En els pocs clars que queden, se situen les terrasses dels bars, de tal manera que, veïns i transeünts disposen d'un passadís de poc més d'un metre. I precisament, en aquest exigu espai apareixen també els ciclistes que t'enxampen, sí o sí, quan abandones el teu portal despistat i sense esperar-los, sobretot si vénen en direcció contrària al pas dels cotxes. Has de treure el cap per mirar abans de fer un pas endavant com si la vorera fos un camp de batalla. Com els diguis alguna cosa o et sacsegen o et diuen de tot menys bonic. Per descomptat, la Guàrdia Urbana no hi és, ja que els blaus només apareixen per als controls/multes amb què reben els cotxes i motos que baixen pel carrer Balmes i es dirigeixen a la confluència amb Pelai. Només mig adormits a les vuit del matí. Els agents necessiten un parell d'hores per posar-se les botes i esgotar els seus blocs de treball. De la resta de coses, ni s'ocupen, ni ningú els diu que ho facin. Amb aquest panorama, Barcelona vist des d'aquesta talaia urbana, s'assembla més a Sarajevo en plena guerra dels Balcans que a Amsterdam, on els ciclistes són "els putos amos" dels seus carrers.

I és clar, als que ja tenim una edat i no tenim l'agilitat dels joves, però als que ens cobren els impostos com si tinguéssim vint anys, no ens agrada que ens atropellen i més proclamem la nostra particular utopia que a la gent no se l'ha educat perquè per la voreres vagin els ciclistes, sinó les senyores amb els seus carros, els nens amb els seus pares, els ancians amb els seus bastons, els treballadors amb les seves gestions del dia a dia i no Giacomo Nizzolo, que acaba de guanyar el Giro. Això segueix sent un fet antinatural, per molt que els polítics intentin convèncer de tot el contrari per guanyar-se els vots dels fanàtics de les dues rodes.

Al meu quan era un xofer inexpert em van ensenyar a guardar la distància a la carretera amb els ciclistes. I, a dia d'avui, els meus fills em diuen tortuga, perquè aquest manament el respecte a peu de la lletra encara que em empassi més d'una cua indeguda. Em pas de prudent, perquè em revolten aquells conductors que borratxos o bojos maten ciclistes indefensos i després es donen a la fuga. Un fet, al meu entendre, penat benignament i que hauria de causar un gran rebuig social i un sever procés reeducatiu per als causants de tant sofriment innecessari. Dit això, queda també pendent i per la via d'urgència, que se li exigeixi a l'estat que construeix les carreteres habilitant un vial per als conductors de dues rodes amb les degudes proteccions que això requereix, alguna cosa que en ple segle XXI continua sent un avanç galàctic, quan ja hauria d'existir fa molt temps per norma i per lògica.

I a la ciutat? Primer els vianants, després els vianants i a continuació ... una civilitzada convivència entre ciclistes, motos, transport públic i cotxes que, de moment conviuen a la seva particular criteri, amb algun que altre pegat mediàtic dels carrils bici, carrils bus, carrils taxi i poc més que s'han "improvisat desordenadament" els municipis democràtics.

Així no podem seguir, i els que ens governen, no poden delegar en el sa judici dels contribuents la responsabilitat que només els competeix a ells. No paguem impostos perquè les solucions les posem els ciutadans. Per això, cal exigir als que dirigeixen el cartipàs municipal que es posin a treballar i almenys imposin una norma que respectem tots i que eviti els accidents urbans especialment entre bicicletes i vianants. Almenys, això ...