L'estil Ballart: "Le malade imaginaire"

Els miols d'Isidoro

Jordi ballart


Vostès perdonin per l'absència, però Isidoro, el meu menda, ha tornat ...


Miraculosament recuperat de les meves xacres, he tornat del meu exili a Parga, al qual em va conduir l'últim saqueig que li propini al rebost del meu barana gallec, del qual gairebé no em recupero, ja que la meva entrada a sac en les exquisideses que allà havia guardades, em van conduir a un estat catatònic, del qual em vaig despertar en una sala humida i freda d'un Pazo al qual em va conduir contra la meva voluntat i en el que he estat durant tot aquest temps, segons m'ha dit el meu amo - ¡mal llamp el parteixi! - perquè em recuperés. Però --¡Per fi! - Ja he tornat, per lluir la meva anterior figura i de pas explicar a totes les meves admiradores aquelles coses que ningú s'atreveix a dir.


I per reiniciar les meves aventures, en aquests dies de fred, llums nadalenques, i alguna ombra ... he decidit donar-me una volta per Terrassa on les aigües estan agitades. Vaig allà perquè la meva amiga la Coletas m'ha dit que hi ha molta "tela" que tallar i també perquè fa molt temps que no curt res. Terrassa és avui una ciutat on hi ha un alcalde que no m'agrada ni un pèl, per les notícies que m'arriben dels meus col·legues d'allà mateix, notícies que em parlen de la personalitat de qui és ara l'alcalde, Jordi Ballart --jo em vaig quedar a Pere Navarro abans d'anar-me'n -, al qual em pinten com un noi jove, sense núvia, però amb alguna cosa més que amics de joventut, algun dels quals, se l'ha portat a prop seu perquè "també mani molt "a l'ajuntament i l'acompanyi en la solitud del lloc de comandament.


Les meves fonts gatones m'expliquen a més que és un dirigent "molt estrany", desconfiat i sobretot, un erudit en allò que explicava tan bé Adolfo Suarez "puc prometre i prometo", que no compleix ni que li fiquin el cap sota l'aigua... O sigui: Diu una cosa i fa la contrària. Si no em creuen, l'hi pregunten als militants locals del PSC, partit al qual pertany, als que amb tot l'enrenou de la titularitat de l'aigua, el molt demòcrata i transparent Ballart, en una assemblea de la seva agrupació, amb força concurrència, va prometre que era un tema tan important que faria una nova assemblea monogràfica sobre l'aigua, assemblea que clatell va arribar a celebrar... ni es celebrarà.


És, em diuen, el "estil Ballart", etiqueta que ja ha fet fortuna a la ciutat i del que ja podem gaudir tots en les seves nombroses promeses incomplides. ¿Un altre exemple sobre el mateix tema? La famosa promesa personal de portar a terme una consulta entre tota la ciutadania de Terrassa sobre tan controvertit tema. Ni vostès. L'han vist, ni tampoc la veuran, perquè senzillament s'ha ficat en un jardí del qual no sap com sortir.


Això sí, per a aquestes coses el senyor Jordi té un estil inconfusible: Desaparèixer ... posar-se malalt. Sí, com ho senten. M'expliquen els meus col·legues egarencs que a l'alcalde li diuen ja més d'un funcionari "el malalt imaginari." Le malade imaginaire ", que diria Molière.


Molts matins no apareix per l'ajuntament perquè està oficiosament malalt. Malaltia que té uns símptomes estranys, ja que aquests es manifesten només quan a la taula d'alcaldia s'acumulen temes importants que poden generar tensió i que s'esfumen com per art d'encantament quan s'arreglen sense que Ballart hagi donat la cara davant els partits que li donen suport i que pretenen estrènyer. Però, són tantes les indisposicions de l'alcalde, que més d'un té la mosca després de l'orella i ja ningú s'ho creu, per molt populisme barat que practiqui.


Com ja m'he instal·lat a Terrassa per una temporada, ja els aniré explicant les aventures de Jorgito Ballart, un júnior al qual el seu pare va aconseguir portar a l'alcaldia amb l'ajuda de Pere Navarro, portant ell premis menors que li fessin funcionari de l'Ajuntament , posat en el qual es va jubilar confortablement a costa de tots els seus conciutadans. Curiosament, ara mateix Ballart pare i Ballart fill amb prou feines es parlen, perquè "el nen" creu que això el perjudica en la seva actual carrera. Ai, si les parets d'alguns garitos parlessin!


Quedin-se amb la cobla: Isidoro ha tornat. Ja res serà igual que abans, perquè mentre hi hagi personatges com aquest bonic Ballart, hi haurà moltes històries per explicar.


Miauuuuuuuuuu ......!


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH