El PSOE i el "rojo" de Pedro Sánchez

Dimarts passat, Pedro Sánchez va presentar el seu programa per a ser secretari general del PSOE; més enllà que es pugui estar d'acord o no amb el mateix, o discutir sobre la idoneïtat de la seva persona, el que més em va sorprendre va ser la crítica que alguns dirigents socialistes li van dirigir, més concretament quan algun li va dir "rojo". Em vaig quedar sorprès la veritat.

La meva sorpresa, davant d'aquestes suposades desqualificacions, vénen al meu entendre a que tots els socialistes per definició som 'rojos', o almenys així hauria de ser. És clar que alguns dirigents socialistes se senten més còmodes en la indefinició ideològica de l'anomenat centreesquerra progressista, que traduït a normal i català vol dir ser un liberal o alguna cosa més enllà.

Consideren aquests dirigents que anar a l'esquerra portarà al partit a la insignificança; ha de ser que ara el socialisme o la socialdemocràcia, no només a Espanya, sinó a nivell europeu governa a tot arreu. L'ensorrament i la derrota, és total i gairebé absoluta.

Això no serà per haver estat molt d'esquerres, més aviat el contrari, ara es paguen les terceres vies de Blair, Schröeder, Zapatero, o la política neoliberal d'Hollande i Valls. Que hagin guanyat les primàries Corbyn o Hamon és el resultat del cansament i la desafecció de militants i simpatitzants amb aquells dirigents i les seves polítiques.

És clar, que els que se senten més còmodes votant amb el PP, recolzant polítiques de tall neoliberal a Espanya ia Europa, s'han mimetitzat tant amb elles, que fins i tot, utilitzen termes desqualificadors propis de la dreta més rància i conservadora.

L'hegemonia es recupera amb programes i polítiques valentes, que solucionin els problemes dels desfavorits, que per desgràcia cada dia són més, i no tenir por a enfrontar-se al poderós; d'un altre manera és anar a la desaparició segura. Però aquest, també, ha de ser el discurs d'un "rojo".