L'ARRIBADA A LA LLUNA?

Ara que celebrem 40 anys de l'arribada de l'home a la lluna, les televisions ens inunden de reportatges i documentals en prime time sobre l'efemèride. Alguns tracten de les teories conspiradores que defensen que tot es tracta d'un muntatge que van idear els americans per enganyar la societat.

Antigament, i no fa tant temps també, les actituds que negaven els descobriments científics eren defensades pels carques. Com per exemple els que continuen sense acceptar que el co2 emès per l'home veritablement accelera l'escalfament global del planeta.

Però en els últims anys s'han posat de moda les teories que qüestionen fets històrics, com la mateixa arribada a la lluna, el coneixement de la vida extraterrestre, la mort de grans mites o la participació del rei en el tejerazo.

Durant el segle passat, era costum deixar les portes de les cases obertes, actualment, en canvi, ni una gran cadena és suficient per posar la vida fora de perill. La desconfiança creix desmesuradament i cada vegada és menys normal atendre pel carrer un desconegut que et demana ajuda.

Admiro les persones que s'interessen per descobrir la veritat verdadera, ja que el seu descobriment sempre estarà tergiversat per les visions dels qui en el seu moment van ser-hi presents, perquè un mateix fet és relatat de 50 maneres diferents per 50 persones diferents.

Pensar que s'han mobilitzat tantes persones per ocultar l'allunatge és rocambolesc. Prefereixo viure enganyat que viure atemorit per les mentides que ens oculten, el coneixement de les quals no em canviaria la vida. Com que no depèn de mi dir la veritat sobre aquest tema, no donaré arguments per defensar una o altra teoria.

Mentre no se m'apropi un marcià, prefereixo preocupar-me en ajudar un turista perdut a la ciutat o en entendre en què millorarà les nostres vides el nou model de finançament, que per alguna cosa se li ha donat tanta importància.