Iceta & Fernández i Quina Santa Catalina

Cadascun explica la història de la manera que els beneficia. Això és el que ha passat després de "l'acord" assolit pel PSOE i el PSC; amb la rúbrica i l'encaixada de mans de dos companys: el president de la gestora, Javier Fernández, i el primer secretari dels socialistes catalans. Miquel Iceta. Un pacte que tots dos han qualificat de satisfactori per a les dues parts. Però com diuen, el que no es conforma és perquè no vol, això s'ha d'aplicar Iceta. Un bon acord?, serà per al PSOE.

El PSC al final ha passat per la pedra i no li ha quedat més remei que acceptar les condicions imposades per, el PSOE.

Dins el magnífic acord està, entre altres coses, fer una llista pròpia per poder votar al candidat del PSOE, en "igualtat" de condicions. Una llista "depurada", que ja està feta, després de les baixes de més de 3000 afiliats, a més dels "apartats" de manera legal per no abonar les quotes. És l'ocasió idònia de carregar-se als militants incòmodes ... El que vol dir que els socialistes catalans han passat de ser la segona força en vots, amb més de 20.000 afiliats, als 14.000 actuals. Les forces i el poder queden de la següent manera: primer la federació andalusa, segona, la valenciana, tercera la madrilenya i quarta, el PSC. Perdre militants suposa perdre poder i capacitat d'influir, el que significa quedar-se en un discretíssim lloc. Això ho saben els dirigents del carrer Nicaragua. Així que, a empassar quina durant una llarga temporada? Això sembla.

El PSC d'Iceta no podrà fer el que va fer a la investidura de Rajoy, la seva NO al candidat del PP, passarà en el futur a "consensuar" amb el PSOE. Anem que no podrà repetir la jugada d'anar per lliure pel seu compromís amb Pedro Sánchez, al que li segueix unit la meitat del cordó umbilical ho veuran? La imparcialitat no només és teòrica, sinó, què fa Carlos Ruíz assistint a la presentació de Pedro Sánchez a Madrid amb altres membres de la seva executiva? L'alcalde de Viladecans mai va per lliure, sinó que la seva actuació sempre és de "llibre", el del seu mestre Iceta, el seu amic de l'ànima i protector en la seva "llarga" carrera política que s'acosta als 30 anys.

Miquel Iceta és una persona intel·ligent, preparada i polític de raça, però té, perquè no és Déu, un cercle virtuós que deixa molt a desitjar. A més de mirar a una altra banda quan no vol intervenir. Es "mulla" per molt poques persones i això ho acabarà pagant. No es pot deixar cadàvers pel camí per falta d'auxili ...

Què va a fer Iceta després del pacte benefici? Doncs, com deia la Pantoja, serrar les dents, somriure, i si s'escau, ballar qualsevol cançó que tingui ritme i així despistar el personal perquè parli del seu ball i no del  seu acord amb el PSOE.