Egipte astronòmic

Els déus i deesses egípcies eren nombrosos i es representen en moltes pintures i murals. Alguns déus es representaven en les constel·lacions, i en cossos astronòmics reals.

La constel·lació d'Orió, per exemple, representava a Osiris, que era el déu de la mort, el renaixement i el més enllà. La Via Làctia representa a la deessa Nut cque va donar a llum al déu sol Ra. Les estrelles de la mitologia egípcia eren representades per la deessa de l'escriptura, Seshat, mentre que la Lluna era o Thoth, el déu de la saviesa i l'escriptura, o Khons.

L'horitzó era extremadament important per als egipcis, ja per aquí el Sol apareixia i desapareixia cada dia. Un himne al déu Sol Ra mostra aquesta importància:

"Oh Ra! , Radiant en el teu disc, que brilla des de l'horitzó, que des en el firmament d'acer '. El Sol en si va estar representat per diversos déus, depenent de la seva posició. Un matí de sol naixent és Horus, el fill diví d'Osiris i Isis. El sol del migdia era Ra, per la seva increïble força. La nit es va convertir en Sun Atum, el déu creador que aixeca als faraons de les seves tombes i els porta a les estrelles. El color vermell del sol del capvespre era considerat com la sang del déu Sol com va morir. Després que el sol s'havia posat, es va convertir en Osiris, déu de la mort i el renaixement. D'aquesta manera, la nit s'associa amb la mort i el dia amb la vida o renaixement. Això reflecteix la idea egípcia típica de la immortalitat.

Els egipcis van ser els creadors d'una de les primers calendaris de la humanitat. El calendari es va basar en les fases de la lluna, on l'any tenia a 354 dies, amb 12 cicles lunars.

Posteriorment es va aprovar un nou i més precís calendari, basat en la inundació del riu Nil. L'any començava amb l'aparició de l'estrella Sirius ( "Soped" per als antics egipcis) a l'horitzó, que coincidia amb l'inici del període d'inundació del riu Nil. Així, el calendari egipci era de 12 mesos de 30 dies, dividits en 3 estacions: "Akhet" (període d'inundació), "Peret" (època de sembra) i "Shemou" (temps de collita), i 5 dies més per vacances per al culte dels déus, totalitzant així un any de 365 dies.

Per a més informació consultar web AQUÍ