Macron i el neototalitarisme

Els últims processos electorals a França han de mirar-se de forma especial, i analitzar-ne els resultats pensant que poden ser un laboratori de proves, per portar més enllà de les seves fronteres els resultats de les mateixes.

El país gal, tot i no ser ja el que era, segueix sent en l'imaginari popular europeu el país on es van iniciar les llibertats públiques que coneixem avui dia, i per tant precursor i exportador de reformes en un sistema econòmic i social que fa aigües per a molta gent.

El fenomen Macron, de qui es lloa la seva capacitat de connectar amb les necessitats reformistes de bona part de la població, i per això superador de la crisi del sistema, encara que sigui en la seva vessant polític-partidista; amaga, al meu entendre, la creació d'un nou totalitarisme tamisat i justificat, això sí, per passar per les urnes.

Macron no apareix de forma espontània en l'arena política, forma part d'una operació per intentar sanejar el sistema des de dins de manera lampedusiana, és a dir, donar l'aparença que s'estan canviant les coses, quan la realitat és que es continuen les mateixes polítiques neoliberals.

Per aconseguir l'èxit de l'operació, es busca un candidat jove, que sembli "nou", a més si és guapo i triomfador en la vida molt millor, amb un discurs buit de continguts però atraient en les formes, que parli molt i no digui res, amb paraules i discursos buits, però que sonin bé al gran públic. A això se li afegeix l'enfonsament dels partits tradicionals, i un sistema electoral que permet que a la segona volta passi amb LePen, amb la qual cosa victòria presidencial assegurada.

Passa el mateix en les legislatives, passa el seu candidat i en general els del Front Nacional, a això unim una abstenció rècord, i es vota a República en Marxa, i majoria absoluta. Amb això l'Operació Gatopardo triomfa, i el sistema feliç per poder continuar les seves polítiques, instal·lant en el fons un sistema neototalitari, sota el paraigües democràtic i reformista.

Pot realitzar-se aquesta operació a Espanya? És possible, però el sistema electoral proporcional espanyol ho fa més difícil; no per això és impossible. Cal estar atent a determinats moviments que veurem en no molt llunyans temps.