Catalunya ... És l'economia, estúpid!

Els bancs, que han el doble del PIB català a les empreses, han decidit canviar la seu social.

Només amb la llei i amb la justícia no es frena el desafiament sobiranista dels independentistes catalans.

El bo català porta temps amb la qualificació de bo escombraries.

Amb un volum de deute que supera el 29% del total de deute del conjunt de les comunitats autònomes i del 20,9% del PIB català, Catalunya paga per la seva bo un 12,4% de rendibilitat, mentre que pel bo de l'Estat espanyol es paga un 5,7%. Les dades del deute, els venciments i el dèficit de Catalunya dificulten que pugui finançar més barat. I ara, el desafiament independista i la incertesa que genera, agreugen encara més la situació.

Catalunya ha rebut fins ara 54.000 milions d'euros del Fons de Liquiditat Autonòmic, 2,5 vegades el que han rebut els andalusos i gairebé 15 vegades el que han rebut els madrilenys.

Com podria finançar Catalunya les seves factures, els sous dels empleats públics catalans i finançar el seu dèficit si s'independitzés? Perquè la sortida de la UE i de l'euro, dificultaria encara més l'accés de Catalunya als mercats internacionals de finançament.

Catalunya sempre apel·la al "espoli fiscal" que pateixen respecte a la resta d'Espanya. Obliden que la solidaritat és de les persones i no dels territoris, és la solidaritat intergeneracional inherent a un sistema fiscal progressiu. Obliden el dèficit de la Seguretat Social que tindria una Catalunya independent, que faria que amb els seus ingressos només poguessin pagar el 78,5% de les seves pensions. I també obliden els costos que suposarien unes noves estructures d'una Catalunya independent -com són l'Agència tributària, la defensa, les ambaixades i organismes internacionals, la contribució a la UE-, que resulten gairebé 5.500 milions d'euros a l'any.

És cert que el model de finançament autonòmic requereix una revisió i que el principi d'ordinalitat ha de ser incorporat.

Però Catalunya s'oblida del seu superàvit comercial amb la resta d'Espanya i Europa. El 75% del seu PIB es deu a les exportacions, que quedarien subjectes a aranzels davant d'una hipotètica independència. El comerç es reduiria i amb ell es produiria una caiguda de la seva producció i de l'ocupació.

No és d'estranyar la decisió que moltes empreses estan adoptant sobre el canvi de la seva seu social. Quedar-se fora de l'euro és perdre competitivitat. Els clients i els inversors temen una declaració unilateral d'independència, en què Catalunya estaria fora de la zona euro. Quin tipus d'inversors va a atreure Catalunya si no hi ha seguretat jurídica? Perquè Catalunya quedaria fora dels tractats internacionals signats pel país al qual pertany, i hauria de començar des de zero la negociació, un procés que en el cas del Brexit s'estima durarà almenys 6 anys.

Davant aquesta incertesa els bancs catalans, que deuen a les empreses i famílies 2,5 vegades el PIB català, han decidit canviar de seu social, com el Banc Sabadell que s'ha traslladat a Alacant, i CaixaBank que trasllada la seva seu a València i les de la Fundació Bancària La Caixa i Criteria a Palma. No només perquè necessiten seguir dins el sistema bancari europeu, amb la supervisió del BCE i el seu paper de prestador d'última instància, sinó perquè ja començaven a patir en els seus comptes les conseqüències de la retirada de dipòsits dels seus clients, davant la pèrdua de confiança i el temor a la possible independència.

Els arguments econòmics poden frenar aquest desafiament independentista. No oblidem que el principal suport a la independència té arrels econòmiques. Ha estat impulsat per l'elit burgesa catalana i és més gran entre catalans amb pares i avis catalans i amb rendes altes.

Com ja va passar amb els defensors del Brexit que apel·laven al fet que amb la independència del Regne Unit de la UE els aniria molt millor i que "amb els diners que deixarien d'aportar a la UE podrien finançar un nou hospital a la setmana", en aquest cas també s'estan empleat càlculs falsos que obliden les nefastes conseqüències econòmiques de sortir de la zona euro.

Es comença a valorar que la crisi catalana pot danyar el creixement fràgil de l'economia catalana i espanyola. I que les tensions entre el Govern central i la Generalitat poden afectar, si no es frenen, a la confiança de les empreses ia les inversions.

És cert que vivim moments d'intensa tensió, amb emocions desbordades que impedeixen qualsevol aproximació racional al problema i que a més estan basades en moltes falsedats. El diàleg és molt difícil davant la situació actual d'enorme divisió.

Però hem de buscar un encaix de Catalunya a Espanya. Que només serà possible dins el marc que ens marca la Llei, el que requereix que el Govern de la Generalitat retiri l'anunciada declaració unilateral d'independència. Per poder obrir així un procés de diàleg, ja que com assenyalava recentment l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero, "si vivim junts, vam decidir junts".

Article publicat originalment en Vilapress .