Espanya i Catalunya baten rècords en la reducció del desaprofitament alimentari: les llars, el major desafiament

El 2024, les llars catalanes van malbaratar 173.960 tones d'aliments, mentre que a Espanya la xifra va ascendir a 1.125 milions de quilos. Malgrat que s'han aconseguit avanços en la reducció del desaprofitament, la implementació de polítiques i lleis com la Llei 1/2025 són essencials per a continuar amb els esforços. Espanya va aconseguir reduir el desaprofitament alimentari un 4,4%. A Catalunya, el menjar deperdiciat representa un cost econòmic de 902 milions d'euros. Malgrat els avanços, la lluita contra el desaprofitament continua sent una prioritat.

Desaprofitament d'aliments a Espanya: avanços i reptes

L'informe del desaprofitament alimentari a Espanya 2024, elaborat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA), revela que el país ha aconseguit reduir un 4,4% el volum d'aliments i begudes malgastats respecte a 2023, evitant que 51,54 milions de quilos o litres acabessin en les escombraries. Aquesta reducció col·loca el desaprofitament total en 1.125 milions de quilos o litres, la qual cosa representa una disminució acumulada de gairebé un 20% des de 2020.

L'informe detalla que el desaprofitament per càpita va descendir a 24,38 quilos o litres per persona, consolidant una tendència a la baixa sostinguda en els últims anys. La taxa global de desaprofitament es va situar en un 3,7% del total d'aliments i begudes adquirits, és a dir, de cada 100 quilos o litres comprats, 3,7 es van tirar.

El ministre Luis Planas va subratllar que “2024 marca un punt d'inflexió en la lluita contra el desaprofitament alimentari. Aquesta norma ens permet combatre el desaprofitament, apoderar a consumidors i empreses i avançar cap a un model de consum més eficient, responsable i sostenible”. Segons l'informe, aquesta evolució positiva és fruit de la combinació de polítiques públiques, campanyes de sensibilització i nous hàbits socials, com una major planificació de compres, la utilització de teletreball que afavoreix el menjar casolà i la creixent consciència ambiental vinculada a la sostenibilitat.

Catalunya: la llar com a principal focus de desaprofitament

A Catalunya, les llars representen l'epicentre del desaprofitament alimentari. Segons l'informe encarregat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i elaborat pels centres de recerca CREDA i IRTA, les llars catalanes van rebutjar més de 173.960 tones d'aliments en 2024. Aquesta xifra equival a 63 kg de menjar per llar que mai va arribar al plat, amb un cost econòmic de 902 milions d'euros, és a dir, 330 euros per família i 112 euros per persona.

El desaprofitament alimentari a Catalunya també genera un alt impacte ambiental. En 2024 es van emetre 462 milions de quilos de CO₂ equivalent per a produir, distribuir i comercialitzar els aliments que van acabar rebutjar, inclosos líquids i begudes abocats per l'aigüera.

Per a revertir aquesta situació, el Govern ha posat en marxa la quarta edició de la campanya “Aprofitem els aliments”, que coincideix amb el 29 de setembre, Dia Internacional de la Conscienciació sobre les Pèrdues i el Desaprofitament d'Aliments. La campanya busca sensibilitzar sobre la importància de planificar les compres, aprofitar les sobres i conservar correctament els aliments. Participen actors del sector de la restauració, la Fundació Espigoladors, la Plataforma Aprofitem els Aliments i altres organitzacions del sector agroalimentari, fomentant una cultura de consum responsable i sostenible.

Fora de la llar: avanços en la reducció del desaprofitament

El desaprofitament alimentari fora de la llar també ha mostrat millores significatives en 2024. Segons el MAPA, es van tirar 28,03 milions de quilos o litres, un 8,8% menys que en 2023, la qual cosa representa només el 2,5% del total malbaratat. Aquesta reducció s'ha aconseguit gràcies a la implementació de bones pràctiques en hostaleria, restauració i comerços, així com a l'entrada en vigor de la Llei de Prevenció de Pèrdues i Desaprofitament Alimentari, que promou la donació d'excedents, l'optimització de processos i l'ús d'envasos reutilitzables.

Llei de prevenció de pèrdues i desaprofitament alimentari

La Llei 1/2025, aprovada pel Congrés dels Diputats, estableix que tots els agents de la cadena alimentària han de disposar d'un pla de prevenció del desaprofitament. La norma permet a empreses i establiments donar excedents amb seguretat jurídica, reduir costos i optimitzar processos. A més, fomenta l'ús d'envasos reutilitzables, la formació en etiquetatge per a distingir entre dates de caducitat i consum preferent, i reforça l'obligació de facilitar acords de donació.

Luis Planas va afirmar que “Aquí no es tira res” ja no és un lema, sinó una realitat creixent en llars, restaurants, comerços i empreses, i que cada aliment salvat representa l'esforç de tota la cadena agroalimentària: agricultors, ramaders, transportistes i distribuïdors.

Dia Internacional de la Conscienciació sobre les Pèrdues i el Desaprofitament d'Aliments

Cada 29 de setembre es commemora aquesta jornada global, proclamada per l'Assemblea General de l'ONU en 2019, amb l'objectiu de sensibilitzar a la societat sobre la magnitud del desaprofitament i fomentar accions concretes. En aquest marc, iniciatives com REDONA a València i Aprofitem els aliments a Catalunya connecten excedents amb entitats socials, redueixen la petjada ambiental i enforteixen l'economia circular.

Cap a un model de consum més sostenible

El desaprofitament alimentari a Espanya i Catalunya mostra avanços clars, però persisteixen reptes significatius. La combinació de polítiques públiques, educació ciutadana, campanyes de sensibilització i lleis com la Llei 1/2025 constitueix el full de ruta cap a un model de consum més responsable, eficient i sostenible. Cada quilo d'aliment salvat representa un triomf col·lectiu i un pas cap a la reducció de l'impacte econòmic i ambiental del desaprofitament, així com un compromís amb la seguretat alimentària i la sostenibilitat del planeta.