125 anys d'història viva: L'Espanyol i la seva petjada, inesborrables en el futbol i la ciutat

Fundat en 1900 a Barcelona com la “Societat Espanyola de Foot-ball”, el RCD Espanyol ha estat testimoni de més d'un segle d'evolució esportiva, social i cultural. Amb motiu del 125 aniversari, el club ofereix l'oportunitat perfecta per a explorar les seves arrels, el seu impacte a la ciutat i la passió que desperta en els seus seguidors. Aquest reportatge analitza la trajectòria històrica de l'Espanyol, el seu llegat i les iniciatives commemoratives que mantenen visqui la memòria del club.

Orígens del club

L'Espanyol va néixer gràcies a un grup d'afeccionats al futbol barceloní que buscaven un espai on practicar aquest esport encara incipient a Espanya. La primera referència oficial va aparèixer publicada el 28 d'octubre de 1900 en el diari Els Esports, que anunciava la creació de la “Societat Espanyola de Foot-ball” i reflectia la passió creixent pel futbol a la ciutat: "És tanta i tan gran l'animació que regna entre els afeccionats al foot-ball, que cada dia són més nombrosos; perquè l'afició a aquest esport condeix d'una manera tan extraordinària, que en aquests dies s'ha constituït una nova societat, amb el títol de 'Societat Espanyola de Foot-ball', composta de molts i distingits joves".

Els primers colors de l'equip van ser groc i negre, segons recorda Ángel Rodríguez, fundador del club: "Un dels nostres afiliats era fabricant de teixits i per a confeccionar els equips ens regalava unes peces de color groc". La primera fotografia coneguda del club es va realitzar a la fi de 1900 enfront de la Sagrada Família, immortalitzant als primers pioners que van donar vida a l'Espanyol.

Fites històriques

Al llarg dels seus 125 anys de vida, el RCD Espanyol ha viscut una trajectòria marcada per moments de glòria, desafiaments, i un vincle profund amb els seus seguidors que transcendeix generacions. Des dels seus primers anys, el club es va convertir en un referent del futbol català i espanyol, establint una identitat sòlida basada en la constància, la lluita i la passió.

Un de les primeres fites que va consolidar el seu prestigi va ser la Copa del Rei de 1929, que no sols va representar el primer títol important en el seu palmarès, sinó que també va consolidar la relació del club amb la ciutat i la seva afició. Durant aquelles dècades inicials, l'Espanyol es va distingir per fomentar la formació de joves talents i crear un estil de joc que reflectia la intensitat i el lliurament dels seus jugadors.

En els anys 60, el club va fer un salt internacional en participar per primera vegada en competicions europees, la qual cosa va elevar el seu prestigi més enllà de les fronteres espanyoles. L'afició, que ja es feia cridar amb orgull “pericos”, va viure aquests partits amb una passió indestructible, omplint graderies i seguint a l'equip per tota Europa, creant una comunitat que celebrava victòries i sofria derrotes amb la mateixa intensitat.

Els 90 i principis del segle XXI van portar amb si un altre capítol memorable: l'aparició de jugadors que es convertirien en llegendes de l'Espanyol i del futbol espanyol, com Raúl Tamudo, Sergio García o Dani Jarque, la memòria del qual continua viva entre els seguidors. L'afició recorda especialment el lliurament d'aquests jugadors en els partits contra els grans de LaLiga, on cada gol i cada victòria es convertien en una celebració col·lectiva, un batec compartit entre equip i seguidors.

L'Estadi de Cornellà-El Prat també s'erigeix com un protagonista en aquestes fites històriques. Des de la seva inauguració, ha estat escenari de moments inesborrables, des de remuntades èpiques fins a comiats emotius de jugadors icònics, consolidar com un temple on la història del club s'escriu cada dia i on l'afició sent que cada partit és un capítol més del seu llegat.

No es poden oblidar episodis de superació i resiliència, com els ascensos de Segona a Primera Divisió després de temporades difícils, que sempre han reforçat la unitat entre club i afició. Cada retorn a l'elit ha estat celebrat amb un entusiasme desbordant, reflectint l'esperit indomable dels pericos i el seu amor incondicional pel club.

Al llarg d'aquests 125 anys, l'Espanyol ha teixit una història d'emocions compartides, d'alegries i decepcions, de títols i esforços heroics, que ha convertit al club en molt més que un equip de futbol: és un símbol d'identitat, orgull i passió que continua bategant en cada graderia i en cada cor blanc-i-blau.

La samarreta groga que reviu els orígens de l'Espanyol

En el marc del 125è aniversari, el RCD Espanyol ha presentat una samarreta que combina groc i negre, retent homenatge als orígens del club i al primer equipament de 1900. Aquest llançament no sols celebra la història, sinó que connecta a l'afició actual amb els primers pioners que van donar vida a l'entitat. Segons un comunicat del club, el nou equipament s'inspira directament en aquells colors que vestien els jugadors de l'equip original, creant un vincle visual i emocional amb la memòria històrica del club.

El groc, protagonista d'aquesta samarreta, té un significat especial. Com recorda Ángel Rodríguez, un dels fundadors de l'Espanyol, “un dels nostres afiliats era fabricant de teixits i, per a confeccionar els equips, ens regalava unes peces de color groc”. Aquest gest, aparentment petit en 1900, es va convertir en un símbol que avui ressorgeix amb força, recordant l'esperit dels primers dies, quan el futbol començava a afermar a Barcelona i la passió dels joves per l'esport creixia cada dia més.

La samarreta no sols respecta els tons originals, sinó que incorpora detalls que la fan única i elegant. Elements com el tramat del trèvol de quatre fulles, inspirat en el art nouveau present en la primera notícia dels Esports, o la reproducció íntegra de l'article fundacional en la zona del pit, converteixen aquesta peça en un homenatge viu a la història de l'Espanyol. Cada fil, cada color i cada símbol han estat acuradament dissenyats perquè els seguidors sentin orgull i pertinença en vestir-la.

Més enllà de ser una peça commemorativa, la samarreta reflecteix el valor de la tradició i la importància de recordar les arrels de l'entitat. Els afeccionats poden adquirir-la a partir d'aquest dilluns a la botiga online i des del dimecres en totes les RCDE Stores, amb talles que van des de la 6 fins a la 5XL, i els socis gaudeixen d'un 10% de descompte, consolidant així la connexió entre el club i la seva massa social.

Aquest homenatge visual al passat de l'Espanyol demostra com un disseny pot transmetre història, identitat i emoció. No és simplement una samarreta; és un pont entre els primers pericos de 1900 i les generacions actuals que continuen portant el nom del club amb orgull i passió pel futbol.

Per què es diuen “Periquitos”?

L'afecte i la identitat dels seguidors del RCD Espanyol estan encapsulats en un sobrenom que ha transcendit generacions: els “Pericos”. El seu origen es remunta a les primeres dècades del segle XX i està estretament vinculat amb l'antic estadi del club, Sarrià, on l'equip va jugar entre 1923 i 1997. Els voltants de Sarrià estaven poblats de nombrosos arbres que albergaven una gran quantitat de periquitos, ocells que amb el temps es van convertir en un símbol natural de la zona. L'associació entre aquests ocells i els seguidors blanc-i-blaus va ser immediata, i el malnom es va popularitzar ràpidament, mantenir viu fins i tot després del trasllat de l'equip a altres estadis, inclòs l'actual RCDE Stadium.

Existeix a més una altra teoria, lligada a la cultura popular catalana de l'època. El caricaturista Valentí Castanys, en la seva revista El Xut!, es referia als pocs afeccionats que assistien als partits com “quatre gats negres”. Inspirar en la popularitat de Félix el Gat —traduït a Catalunya com a Gat Periquito—, el joc de paraules va derivar en “els quatre gats pericos”, que amb el temps va evolucionar fins a convertir en l'afectuós sobrenom que avui coneixen tots els seguidors del club.

Sigui com sigui el seu origen exacte, l'apel·latiu “Pericos” s'ha consolidat com un símbol identitari de l'Espanyol, un vincle afectiu entre l'equip, els seus seguidors i la història de Barcelona. Cada partit, cada celebració i cada gest de suport recorda la força d'aquesta tradició centenària, convertint a l'afició en part inseparable de l'essència del club.

Llegat, Futur i 125 Anys d'Història Viva

El RCD Espanyol ha estat molt més que un club de futbol durant els seus 125 anys d'existència: és un veritable símbol de Barcelona i un referent cultural que transcendeix l'esport. La seva influència s'ha fet sentir tant dins com fora del camp: a través de programes de formació, la promoció de l'esport basi i la seva implicació directa amb la comunitat, el club ha teixit un vincle sòlid amb generacions de seguidors. L'afició, coneguda afectuosament com “Pericos”, encarna aquesta tradició de passió, fidelitat i orgull. “L'Espanyol no és només un equip; és una institució que ha acompanyat a la ciutat durant més d'un segle”, subratllen des de la directiva, posant en valor la força social de l'entitat.

L'Espanyol no es limita a mirar al passat: combina amb èxit tradició i modernitat. La inversió en tecnologia, l'impuls d'acadèmies juvenils i la participació en competicions internacionals reflecteixen l'ambició de mantenir al club rellevant en el segle XXI, sense renunciar a la seva identitat històrica. Aquest 125 aniversari és també un recordatori del poder de l'esport com a motor de cohesió social i cultural, capaç d'unir a generacions diferents sota un mateix escut i un mateix sentiment.

El llegat de l'Espanyol es construeix dia a dia, entre records dels primers pioners que van vestir groc i negre, les celebracions de títols i els reptes superats, fins a arribar a l'actualitat, on la història continua viva en cada graderia, en cada samarreta i en cada gest de l'afició. Celebrar 125 anys significa mirar enrere amb orgull, reconèixer la labor de tots els que van fer gran al club i, al mateix temps, projectar una visió de futur que inspiri a noves generacions de Pericos a mantenir viu el cor blanc-i-blau de Barcelona.