Descobreixen dues noves espècies de cucs a una cova de Mallorca

Un equip de recerca liderat per la Universitat de les Illes Balears (UIB), l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea-CSIC), i amb la participació del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i el Consiglio Nazionale Delle Ricerche (CNR), ha descobert dues noves espècies de poliquets (cucs) en una cova anquialina de Mallorca.

Segons ha informat CEAB-CSIC, aquest tipus de cavitats estan aparentment allunyades del mar, però plenes d'aigua distribuïda en una capa de dalt, que és de pluja i procedeix de la superfície, i la inferior que arriba generalment per filtració lenta des del mar.

La cova és de molt difícil accés, no té llum natural i, també pel seu aïllament, té pocs nutrients i oxigen dissolt a l'aigua. Per tot això, l'entrada i la supervivència dels organismes estan molt limitats.

A 18 metres de profunditat, sota els sediments de la cova, hi viuen els poliquets. El primer descobert pertany a una espècie desconeguda fins ara, segons han afirmat els experts. La seva morfologia difereix de la de les espècies i gèneres ja descrits. Per això també s'ha hagut d'erigir un nou gènere.

L'anèl·lid fa uns dos centímetres, no té ulls i és gairebé transparent (es veu el cervell, característicament pigmentat d'un vermell intens). El dors està cobert d'escates, com els altres membres del grup taxonòmic a què pertany, conegut vulgarment com a cucs escamosos. A més, posseeix dos parells de mandíbules amb forma de bec de lloro.

Encara que viu al sediment, amb l'arribada dels submarinistes, va ser capaç de sortir i nedar ràpidament amb moviments sinusoides.

Aquest anèl·lid està emparentat amb llinatges que habiten les profunditats abissals del Pacífic i la plataforma continental de l´Antàrtida. Això fa pensar els investigadors en una possible connexió molt antiga, quan la configuració dels continents era totalment diferent.

El segon poliquet descobert pertany a un gènere ja conegut, però l'espècie és nova , mai abans descrita. S'inclou en el grup taxonòmic conegut vulgarment com a cucs espagueti , perquè viuen dins de tubs construïts per ells mateixos amb els sediments del voltant i, en condicions normals, només es veuen els seus nombrosos tentacles, llargs i prims, amb els quals obtenen l'aliment.

Fa uns cinc centímetres, encara que el seu cos és molt tou, i es contrau i estira significativament. És de color groguenc, però també força transparent i podria ser bioluminiscent, cosa que es comprovarà en futures expedicions a la cova.

La mateixa cavitat anquialina ha estat l'escenari d'una tercera troballa però de menys rellevància taxonòmica. Es tracta d'un poliquet que ja estava catalogat, però sempre en coves connectades directament amb el mar i en ambients semifoscs del cicalitoral rocós.

Per això, la troballa planteja enigmes com la manera com el poliquet ha accedit a la cavitat; la possibilitat que ho fes fa molt de temps, quan el nivell del Mediterrani era més alt; si veritablement es pot considerar de la mateixa espècie que els seus parents marins, o l'interrogant de com s'haurien pogut mantenir aïllades les dues noves espècies si en algun moment hi ha hagut comunicació directa amb aigües obertes.

La història del descobriment va començar el 2019, amb una primera expedició científica a la cova. Un any més tard, l'equip va tornar a fer immersions.

Posteriorment, s'ha anat fent la tasca de recerca que ha permès confirmar els descobriments i avançar en la caracterització dels poliquets.

L'any 2022 en va descriure un, el primer, de la mà de l'equip de la UIB, liderat per la doctora María Capa. Actualment, els científics preparen la descripció i la catalogació de l'altra nova espècie, així com l'estratègia per resoldre les preguntes sorgides amb les tres troballes.

Aquesta tasca es duu a terme dins del projecte de recerca que acaba de concedir l'Estat espanyol en el marc del programa Generació de Coneixement , que permetrà portar més feina a les coves de les Illes per estudiar la biodiversitat.

L'investigador del CEAB-CSIC, expert en taxonomia i responsable de la identificació de més de 80 espècies noves d'invertebrats marins, Daniel Martín, colidera, amb la científica de la UIB, aquest projecte.

En paraules de l'investigador, hi ha una gran diversitat de poliquets als mars del món i tots tenen un paper important a la natura.

"Són una de les principals fonts de menjar per a moltes altres espècies. Per això s'utilitzen àmpliament com a menjars de pesca. Alguns són bioindicadors, permetent la detecció precoç de pertorbacions ambientals i ajudant així a desenvolupar estratègies de conservació dels ecosistemes", ha explicat. .

Així mateix, ha afegit, "altres s'han de tenir ben controlats perquè l'home els pot transportar fàcilment (amb els vaixells), introduint-los en nous ambients on poden presentar caràcter invasor".

"També n'hi ha que s'estudien per a usos mèdics i farmacèutics, incloent-hi la síntesi de nanopartícules de plata, idònies com a vectors de medicaments, per exemple per tractar tumors sense afectar els teixits sans que els envolten", ha conclòs l'expert.

De la seva banda, la coordinadora del Centre Balear de Biodiversitat de la UIB María Capa ha destacat que "a hores d'ara se segueixin descobrint noves formes de vida", cosa que "confirma que hi ha racons, com els fons marins o aquestes coves aparentment aïllades, que encara són molt desconeguts”.

"És important conèixer-los per posar-los en valor i protegir-los, especialment en l'actual situació de canvi climàtic, que pot arribar a posar en perill la persistència d'aquests ecosistemes interessants", ha ressaltat.

El descobriment s'ha compartit a l'últim congrés internacional de poliquets celebrat a Sud-àfrica aquest estiu.