Hi ha una dita popular “on falta la previsió, faltarà la provisió”. Sempre els refranys es basen en lexperiència, la saviesa popular que es transmet de generació en generació. Alguns no solen fer cas i com es diu popularment els agafa el bou. Una situació que afecta al consum de l'aigua a les llars, camp i les empreses entre altres sectors.
Des de fa uns quants anys, molts, el tema de l'aigua és una qüestió prioritària -per als governs sembla que no-. Com que això de preveure no ho solen practicar els que manen, es passa a l'altre extrem: improvisar, una acció que en la majoria dels casos solen traduir-se en nyaps. D'això se'n sap molt a Espanya. És el país dels nyaps? Sí. No es lliura cap zona. Especialment els territoris que cada cop solen tenir menys pluges i, consegüentment, menys reserves d'aigua.
Però la situació de sequera no és nova, els especialistes vénen avisant de la gravetat del tema, ningú no els fa cas. És com la faula del pastor mentider i el llop que tots coneixen.Això és el que està passant ara: ningú no creia els advertiments fins que la realitat actual li ha fet entrar en raó: sequera a bona part d'Espanya, sense que s'hagi previst, sense resposta a la situació per part de les administracions implicades que no han volgut escoltar les empreses privades. Centenars de vegades els anuncien - des d'anys - la situació i la necessitat d'una estratègia vàlida. No els han fet ni cas, o el que és més greu: posen al capdavant de les empreses públiques o agències persones que no solen tenir coneixements i que no volen ni escoltar els qui els diuen. Com a resultat no hi ha planificació, no es prenen decisions. El resultat és una catàstrofe com la que s'està vivint.
A Catalunya, Samuel Reyes, director de l'Agència Catalana de l'Aigua, no és precisament un llumenera: no coneix bé el tema que porta entre mans - se li deu escapar l'aigua entre els dits-, ni té intenció d'escoltar, parlar, consensuar amb les empreses de l'aigua, sinó que sent un cert “escepticisme” envers elles. És l'actitud que solen adoptar els incompetents, els que ho saben perquè tenen un càrrec.
La veritat és que, aquest dijous,el govern de Pere Aragonés ha declarat a Catalunya l'entrada en emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, que abasteix Barcelona i la seva àrea metropolitana i també afecta l'emergència Girona i el seu entorn. Això significa que més de 6.000.000 de persones es veuran afectades, amb restriccions importants. És la sequera més gran que ha viscut Catalunya des que es tenen dades. Si no plou amb intensitat les properes setmanes la situació s'anirà agreujant encara més. Quines són les propostes que té el govern de Catalunya? En aquests moments, no és prioritari trobar solucions que garanteixin el subministrament de l'aigua a les persones, l'agricultura i la indústria? És evident que sí. Però el president Aragonès que en plena crisi de l'aigua se'n va a Brussel·les per participar en una conferència organitzada pel Parlament Europeu, juntament amb el lehendakari Urkullu, per parlar del dret de l'autodeterminació de “nacions sense Estat”li sembla que no. La pregunta és, no és més urgent quedar-se a Catalunya i parlar de les mesures que ha pres el govern per afrontar la sequera?
Hi ha exemples per afrontar el present i el futur del subministrament d'aigua. Al municipi de Gavà, província de Barcelona, es va iniciar una aposta de col·laboració publicoprivada anomenat Gavà Circular, en què s'han implicat l'ajuntament del municipi, Aigües de Barcelona i el Centre Tecnològic de l'Aigua, amb l'objectiu de aplicar els principis de leconomia circular. La iniciativa promou impulsar l'aigua regenerada per a usos no potables al municipi. L'aposta que es va iniciar el 2017 ha estat premiada diverses vegades. Hi ha més exemples que poden ser aplicats a altres municipis. per què no es fa? El govern sabrà si quedar-se de braços plegats, mirant al cel per veure si plou. No és la solució, ni de bon tros saber governar.
El canvi climàtic se sap que és una realitat, anticipar-se, saber gestionar. Quan ja s'està en una situació com la que està vivint Catalunya i altres zones d'Espanya, el que cal és arremangar-se, deixar de queixar-se, prioritzar les veritables coses importants, atendre els que coneixen el tema, comptar-hi. D?una col·laboració públic privada vindrà la solució a la greu crisi que s?està vivint, que no és nova, ni serà única. El que ara toca és treballar coordinats. Que els sectors afectats percebin que les administracions estan fent alguna cosa, que generin tranquil·litat. “És increïble el que pot aconseguir si no et fa res qui s'emporta el crèdit” – deia el president Harry Truman.
Escriu el teu comentari