Les aus d'Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia són cada vegada més petites

Un estudi internacional liderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA‑UAB) ha identificat una disminució molt significativa en la mida de les aus que habiten territoris d’Àfrica, Amèrica Llatina i Àsia. Segons la recerca, la massa corporal mitjana de les espècies observades per comunitats indígenes i locals s’ha reduït fins a un 72% entre 1940 i 2020.

Un estudi basat en la memòria ecològica de comunitats locals

La investigació es fonamenta en una enquesta global en què han participat 1.434 persones adultes de deu comunitats distribuïdes en tres continents. L’equip científic va recopilar 6.914 registres únics corresponents a 283 espècies d’aus, comparant quines eren més comunes durant la infància dels participants i quines ho són actualment.

Els resultats mostren un patró constant: les aus de gran mida han anat desapareixent progressivament dels entorns locals i han estat substituïdes per espècies més petites. A la dècada de 1940, la massa corporal mitjana superava els 1.500 grams, mentre que a la dècada de 2020 se situa al voltant dels 535 grams.

Factors que expliquen el declivi

Segons Álvaro Fernández‑Llamazares, investigador sènior de l’ICTA‑UAB i primer autor de l’estudi, aquesta reducció pot respondre tant a la desaparició local d’espècies grans —més vulnerables a la caça, la pèrdua d’hàbitat o el desenvolupament d’infraestructures— com a canvis socials que han modificat la relació entre les comunitats i el seu entorn natural.

L’estudi destaca que la crisi global de les aus, àmpliament documentada en la literatura científica, també és perceptible en la memòria col·lectiva de comunitats que mantenen una relació estreta amb el territori. L’equip investigador defensa la necessitat d’un diàleg equitatiu entre coneixement científic i coneixement indígena per reforçar les polítiques de conservació.

Impacte ecològic i cultural

La desaparició d’aus de gran mida té implicacions ecològiques rellevants, ja que moltes d’aquestes espècies exerceixen funcions clau en els ecosistemes. A més, la recerca subratlla que la pèrdua també té un impacte cultural, atès que aquestes aus formen part de la identitat i les pràctiques tradicionals de nombroses comunitats.

El treball posa de manifest que els canvis en la biodiversitat no només es registren en bases de dades científiques, sinó també en l’experiència acumulada de les persones que han conviscut amb la natura durant generacions. L’estudi complet ha estat publicat a la revista Oryx.