Una Diada molt particular

Doncs sí, ha passat la Diada de Catalunya, en una jornada diferent, amb l’independentisme en plena crisi a les “alts esferes”, a més d’una societat que comença a passar perquè no es creuen les promeses dels que havien d’aconseguir la independència (els han enganyat), mentre que, a l’altre costat, constitucionalistes i els que no volen tenir etiqueta han tingut una jornada festiva, tranquil·la i per respirar lliure, sense haver d’enujar-se perquè els que s’havien apropiat de la Festa Nacional de Catalunya… N’hi ha també, no ho oblidem, que passen de tot i per a ells només ha estat una jornada de descans i gaudi, com qualsevol altra, i la Diada, per als polítics.

Un nou esdeveniment ha donat impuls als independentistes en aquesta Diada: la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que anul·lava una sèrie de punts del decret aprovat el 2024, que blindava el català com a llengua vehicular a les escoles de Catalunya. Amb aquesta sentència, el TSJC reconeix una part del recurs que en el seu dia havia presentat l’associació “Assemblea per una escola Bilingüe a Catalunya”, perquè aquesta associació considera que el castellà està relegat respecte al català i no s’ha complert l’aplicació del 25% de castellà a l’ensenyament. La sentència, que serà recorreguda pel govern català, segons va manifestar el president Illa, ha reiniciat la batalla per “la immersió lingüística”, que ha provocat tants mals de cap i que s’ha utilitzat i es continua utilitzant com a arma política per part d’alguns.

La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha declarat que continuaran com fins ara, que ho defensaran amb fermesa, ja que “el model lingüístic ha garantit que el català sigui una llengua no només vehicular, sinó d’acollida, transversal, de promoció social i convivència”. Em criden l’atenció algunes de les afirmacions de la consellera Niubó, que crec que no s’ha pensat massa: d’acollida, en què es basa?, quan a les persones que arriben a Catalunya se’ls obliga a aprendre el català en cursos de dos mesos per poder empadronar-se. Mentrestant, de què viuen? De l’economia submergida? De convivència? Està segura la consellera que això és així? I la que més m’ha cridat l’atenció de les seves afirmacions és la de “promoció social”. Què entén Niubó per promoció social? Tot i que hi ha més d’una definició, “la promoció social és un enfocament integral que busca millorar la qualitat de vida de les persones mitjançant accions coordinades i participatives, enfocades en l’equitat, la justícia social i el desenvolupament social”. Tot això es promociona amb el coneixement de la llengua? També per arreglar els papers dels que vénen a treballar sense un euro a la butxaca, amb ajudes escasses? Ascendirà socialment només parlant català? Segons el president Illa, “sense convivència, no podem generar estabilitat social als nostres respectius països i, en conseqüència, prosperitat econòmica”. La convivència, entenc, és cosa de dues parts, no només d’una, perquè a això se li diu imposició, res compatible amb una democràcia. Cosa que encara no s’entén. No em canso d’escriure-ho: “la imposició només genera una reacció de signe contrari”. Contra això, hi ha una cosa que es diu incentivar, premiar, compartir. Integrar voluntàriament, tot el demés no serveix.

L’acte oficial de la Diada del govern presidit per Salvador Illa es va dur a terme al Teatre Nacional de Catalunya, amb la presència de “numeroses personalitats institucionals, polítiques i socials”. Una representació de la societat catalana? No, un criteri que considero excloent. Caldria repassar la llista d’invitats… Però, com es diu, pelillos a la mar, perquè el president Illa s’ha anat a París amb una agenda completa i celebració a l’“ambaixada” de Catalunya per la Diada. París només és l’inici de la seva gira europea per explicar “la nova Catalunya”. La combinarà amb la que encara no ha acabat a Espanya per explicar el finançament singular per a Catalunya?