Yolanda Díaz fa un pas al costat esperant temps millors

La líder de Sumar, vicepresidenta del Govern i ministra de Treball, Yolanda Díaz, anunciava per sorpresa que renunciava a liderar la futura candidatura de Sumar (o la nova fórmula en què es “transformi”) a les eleccions generals de 2027, tot i que continua en els seus càrrecs al Govern. Se’n esperava alguna cosa així quan, en la presentació del “projecte” d’una candidatura per frenar l’arribada de l’ultradreta al poder compartit amb el PP, que presentava Gabriel Rufián, no hi va ser present. Un gest que ja donava pistes. Tampoc no hi va ser quan, també, IU, Sumar, Comuns i Més Madrid presentaven al Cercle de Belles Arts de Madrid, davant unes 600 persones, la seva aliança electoral de cara al 2027, amb diversos intervinents, on destacava l’actual ministre de Cultura, Ernest Urtasun. Un valor polític en alça que pot competir amb Rufián, si finalment les esquerres a l’esquerra del PSOE arriben a un acord.

L’absència de Yolanda Díaz va ser comentada. Es trobava a la seva Galícia natal, ¿reflexionant o gaudint del seu excel·lent menjar al costat del mar, amb aquell aire que pot esborrar fins i tot les idees? Són aquestes dues absències les que ja donaven pista que alguna cosa passava pel cap de Díaz. Tonta no és, i les crítiques internes que li arribaven entorn del seu lideratge futur no eren del seu grat. Així que ha decidit fer un pas al costat, i el seu futur polític està, de moment, en l’aire. ¿Haurà tingut alguna oferta d’una altra formació? És que Yolanda Díaz és hàbil movent-se en escenaris diversos. Quan lidera projectes, traïtora als seus mentors polítics i, al final, aquests projectes se’ls carrega pel seu protagonisme i rigidesa personal. Només cal repassar-los tots i cadascun d’ells, i els “cadàvers” polítics que ha deixat pel camí.

Diuen que Yolanda Díaz ha fet un pas al costat davant el gran obstacle de la formació per un acord amb Podemos. La gallega s’havia convertit en un obstacle per assolir aquest acord. Ni Pablo Iglesias (mentor perquè encapçalés la candidatura), ni, per descomptat, Irene Montero, que va deixar de ser ministra en el Govern de Pedro Sánchez, li han perdonat; esperaven l’ocasió per donar-li on més li feia mal. Ara s’han venjat bé. Això no vol dir que Podemos, sense Yolanda Díaz, pacti. Ells, que tenen Podemos amb el seu “chiringuito”, que fa i desfà al seu antull (la democràcia a Podemos és la mateixa que utilitzava Maduro), no pactaran, ja veurem. Els va millor sols, sense donar comptes i amb Irene Montero cap de llista, que segur que ella i Belarra tindran el seu escó assegurat. A ells, com a d’altres, els és aplicable la frase que s’atribueix a Maquiavel: “La fi justifica els mitjans”. Els mitjans de Pablo Iglesias ja es coneixen, i la fi també. Iglesias, el guru dels negocis, s’està convertint en un empresari d’èxit; segons diuen, el seu canal de TV, Canal Red, va facturar el 2025 més de 2 milions d’euros. Ha aconseguit colar-hi tres dels seus “periodistes” a les tertúlies de TVE, i ell mateix hi participa i en d’altres. Això és treure rèdit econòmic de la política.

Si el panorama no era prou entretingut, la renúncia de Yolanda Díaz obre un altre focus informatiu per conèixer els propers passos de la política que es volia menjar el món i, al final, ella mateixa s’ha fet, de moment, l’harakiri. ¿Algú la ressuscitarà? És possible, ja veurem. En transformar-se és mestra: va passar d’una vestimenta d’“obrera” a convertir-se en la “pija” de l’esquerra.