María Corina Machado s'equivoca al no reunir-se amb Pedro Sánchez per por a Trump

María Corina Machado, tot i no haver estat cap de llista en les darreres eleccions legislatives de Veneçuela, és la líder que continua lluitant perquè el seu partit, que va guanyar els comicis malgrat el presumpte frau orquestrat per Nicolás Maduro i els seus aliats, pugui accedir a la presidència mitjançant nous sufragis, “tutelats” pels Estats Units. Edmundo González, que encapçalava la llista, va ser una solució temporal per apaivagar certs sectors. Ara que la salut no acompanya l’exdiplomàtic, que ha fet un pas al costat, Machado ha decidit, després de rebre el Premi Nobel, recórrer Europa per contactar amb líders afins a la seva ideologia: el president de França, Emmanuel Macron; el canceller alemany, Friedrich Merz; el primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte; i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, entre d’altres.

Com era previsible, Espanya figurava en aquesta gira de contactes i de màrqueting polític. El que pocs imaginaven és que a l’agenda no es contemplés una entrevista amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ni amb cap membre del seu Executiu. Una decisió equivocada per diverses raons: a Espanya hi resideixen uns 700.000 veneçolans, dels quals 3.800 conserven únicament la nacionalitat d’origen, mentre que 278.000 tenen la nacionalitat espanyola. Unes xifres molt significatives. Espanya s’ha convertit per a ells en una terra d’acollida, igual que Veneçuela ho va ser en el seu moment per a milers d’espanyols. El Govern de Sánchez va mediar en el seu moment per facilitar la sortida d’Edmundo González, que es va haver de refugiar a l’ambaixada espanyola a Caracas després de denunciar el presumpte frau electoral. Unes negociacions complexes que van culminar amb la seva arribada a Madrid, on resideix amb part de la seva família.

María Corina Machado està en deute amb el Govern espanyol, independentment de la ideologia, fins i tot si no comparteix la seva línia política. Ignorar-ho deliberadament ha estat un error: denota manca de respecte institucional, prepotència, mala educació i desagraïment. Com a justificació, l’aspirant a la presidència va al·legar que “les declaracions de Barcelona confirmen que aquesta trobada no s’havia de fer, per la qual cosa no era convenient”. Tanmateix, a la seva agenda sí que figuraven reunions amb membres del PP: Alberto Núñez Feijóo, Isabel Díaz Ayuso, José Luis Martínez-Almeida, Pedro Rollán, José María Aznar i fins i tot amb Santiago Abascal, líder de Vox.

Machado ha evitat entrevistar-se amb Pedro Sánchez per por a Donald Trump, president dels Estats Units, que sap perfectament l’actitud que manté envers el mandatari espanyol. Prefereix no molestar l’inquilí de la Casa Blanca, ja que ella mateixa va declarar davant la premsa: “Tornaré a Veneçuela. Ho estic fent en coordinació amb els Estats Units”. Molts recorden la “humiliació” que va patir Machado a mans de Trump, enfadat per no haver rebut el Premi Nobel de la Pau, atorgat a la veneçolana. Per apaivagar-lo, va sol·licitar una audiència amb ell per lliurar-li el seu guardó. Una imatge, si més no, denigrant. Més tard, quan Machado creia que aquest gest li garantiria el seu suport, Trump va declarar que no la veia com a futura presidenta. No és estrany: Trump ha pactat amb el chavisme i ha deixat al capdavant de Veneçuela Delcy Rodríguez, mà dreta de Nicolás Maduro fins a la seva detenció. Ella controla el país, li serveix per als seus objectius i, de moment, no es parla d’eleccions ni de suport a Machado. La situació actual convé al president nord-americà. Malgrat tot, Machado continua acceptant el que dictin els Estats Units, fins al punt de permetre que la humiliïn i evitar qualsevol gest que pugui incomodar el que alguns qualifiquen d’emperador o dictador del món.

Resulta irònic que la líder de l’oposició veneçolana justifiqui la seva negativa a parlar amb Pedro Sánchez argumentant que aquest es “reuneix amb comunistes”, cosa que no agrada a Trump. La ironia augmenta si recordem que el seu avi, Gustavo Machado Morales, va ser advocat i polític comunista, fundador del Partit Comunista de Veneçuela i del Partit Comunista de Cuba. Segons s’escrivia a la seva època, Gustavo Machado era categòricament antiimperialista; tota la seva vida va girar entorn de la recerca de camins d’alliberament per als pobles oprimits pels Estats Units. Conscient dels plans de l’imperi, no dubtava a afirmar que els règims llatinoamericans actuaven com a gendarmes del capital financer, tolerats, recolzats i substituïts segons els seus interessos. Per a Gustavo Machado, Veneçuela era l’exemple viu d’un govern servil; Gómez i Betancourt encarnaven la submissió exigida per Washington. Com es pot apreciar, María Corina Machado representa avui una submissió total als Estats Units, precisament allò que el seu avi tant detestava. Machado s’equivoca en ignorar el Govern espanyol, li molesti o no la col·laboració de Zapatero amb el règim de Maduro. Més enllà de l’error i la manca de respecte, difícilment arribarà a la presidència de Veneçuela si Trump no li dona suport.