Hi ha persones que es dediquen a la política que quan ostenten un “càrrec” es creïn éssers superiors i amb dret a dir o fer coses que resulten sorprenents, antidemocràtiques i en molts casos sense sentit comú. No han entès que estan per respectar les lleis, servir la ciutadania, donar exemple, practicar la transparència i vetllar perquè la corrupció estigui tan lluny com sigui possible, no encobrir-la o practicar-la. Perquè al final -no sempre- tot acaba sabent-se fins i tot pagant les conseqüències.
Laura Borras que es creia la deessa de l'independentisme, la intocable, la “todopoderosa” presidenta del Parlament de Catalunya -gràcies a Puigdemont- que ha utilitzat la institució al seu gust i d'una manera partidista, com si fos la propietària, saltant-se alegrement tot cosa que ella considerava que no el beneficiava, ha estat suspesa de les seves funcions per la Mesa del Parlament que la constitueixen ERC, PSC, la CUP i Junts.
A la presidenta se li ha aplicat l'article 25.4 que diu que la Mesa ha d '”acordar la suspensió dels drets i deures dels parlamentaris de manera immediata” quan es decreti obertura de judici oral per corrupció. Ella com a presidenta coneixia aquest article i no fa tant de temps sabent el que se li venia a sobre havia intentat modificar-ho. Una actitud que en diu molt i la seva manera d'actuar.
Els tres partits feia dies que li demanaven que dimitís per no degradar més la institució, ella, com sempre, no ho ha volgut fer i el resultat és el seu cessament. Vol passar a la història com una víctima del colonialisme?, així ho ven Borrás, però no és un tema polític el que és seu, sinó judicial, encara que ho vista de lagarterana.
Per intimidar les seves senyories, unes 200 persones es concentraven davant del Parlament solidaritzant-se amb Borràs i de passada algun energumen que sempre hi ha, ha aprofitat l'ocasió per anomenar “mora de merda!” a la diputada d' ERC, Najat Driouech , tot un exemple de convivència, tolerància i respecte.
Com s'esperava, Laura Borras , en roda de premsa ha qualificat els membres de la Taula de “hipòcrites”. I per arrodonir més les seves paraules no ha dubtat a assenyalar-los així: "Aquests cinc diputats no han vingut vestits de diputats, sinó de jutges”. Tota una ostentació d'una política que mai no ha sabut estar a l'altura dels seus càrrecs, que s'ha posat al Parlament per montera i creu que està per sobre de tot, fins i tot de la justícia.Hauria de saber que els actes tenen conseqüències per molt que els disfressi.Assumir-los no és una persecució, sinó el compliment, una prova de responsabilitat i convenciment del que es fa.
La veritat és que la realitat l'ha baixat de cop del ruc on havia pujat ella soleta. Ara ja no és presidenta, el món continuarà girant, el govern de coalició de moment no es trencarà -hi ha massa persones que en viuen- i s'adonarà que ningú és imprescindible, que tot passa.
Catalunya no s'aixecarà per ella, perquè no necessita una heroïna, sinó més polítics amb sentit comú, capacitat de diàleg, competència per arribar a pactes per tornar a posar Catalunya al lloc que estava abans.
Escriu el teu comentari