Com fer el canvi de model a les residències de gent gran

Alguns residents valents, els seus familiars i també treballadors ens relaten la quotidiana realitat a les residències de gent gran. No són fets aïllats sinó testimonis constants de condicions indignes de vida i de treball. Aquests relats reben com a resposta declaracions de bona voluntat, de professionalitat i de preocupació pel benestar de la gent gran, per part de les autoritats sanitàries d'algunes comunitats autònomes i també, per part dels presidents de la Patronal del sector residencial.

Recordem dues notícies recents que il·lustren aquesta situació. L'esgarrifosa denúncia de Mariano Turégano, amb domicili en una residència pública de gestió privada de la Comunitat de Madrid, va ser contestada ràpidament per la presidenta de la Comunitat de Madrid amb aquesta frase: “Ens assegurarem que no passi més”. A Catalunya el documental “Broken Health”, disponible a Netflix, mostra una imatge favorable de la gestió de la pandèmia a les residències, que entra en clar conflicte amb els relats de treballadors, familiars i residents. ¿Ens mereix credibilitat la presidenta de la Comunitat de Madrid quan assegura que ho farà bé en el futur, després que les seves accions i omissions hagin contribuït a la mort horrible i en solitud de milers de persones grans a les residències de la Comunitat de Madrid? Ha donat mostres de contrició i assumpció de responsabilitats el Govern sobre la gestió del coronavirus i l'elevada mortalitat en residències de Catalunya durant la pandèmia?

La presidenta del Cercle Empresarial d'Atenció a Persones (CEAP), el president de l'Associació d'Empreses de serveis per a la Dependència (AEST) i el president de la Federació Estatal de la Dependència, totes agrupacions d'empreses que manegen un percentatge elevat de els serveis residencials privats, asseguren a través dels mitjans de comunicació la seva ferma voluntat d'aconseguir el benestar de la gent gran a les residències. Tampoc ells han fet una anàlisi crítica de la seva responsabilitat sobre la catàstrofe a les residències espanyoles. Trobem a faltar arguments basats en evidència científica que permetin demostrar el que afirmen contínuament: “si haguessin obtingut el finançament adequat la catàstrofe s'hagués evitat o almenys hagués estat menor”.

Com a investigadors de la salut de la població, hem examinat els factors que van condicionar l'entrada del virus a les residències i l'elevada mortalitat en els dos primers mesos de la pandèmia, març i abril del 2020. Els resultats es troben publicats en dos articles científics (Veure aquí i aquí) i demostren que:

- A la Comunitat de Madrid, les residències privades amb places concertades i les residències públiques amb gestió privada van tenir una mortalitat dues i tres vegades més gran que les residències de titularitat i gestió pública, respectivament 14%, 22% i 7%. També les residències totalment privades, sense col·laboració pública, van tenir una mortalitat gairebé doble que les residències de titularitat i gestió pública (13% vs 7%).

- La probabilitat que el virus entrés a les residències i la mortalitat van augmentar amb la mida de les residències. A la Comunitat de Madrid, la mortalitat va ser de 10% en residències amb menys de 50 places, 15% per a aquelles entre 50 i 99 places, 21% en aquelles entre 100 i 199 places i 18% en aquelles amb més de 200 places.

- A Catalunya, la probabilitat d'infecció i la mortalitat per Covid a les residències de gent gran va augmentar amb el nombre de places. La mínima mortalitat per Covid (4%) es va observar a les residències que tenien entre 30 i 70 places i va assolir el 12% a les residències entre 150 i 200 places. A comarques amb elevada incidència de Covid (més de 1000 per 100000 habitants), la mortalitat per Covid en aquestes macro residències va assolir el 18% en aquests dos mesos, demostrant la seva incapacitat per fer front a la pandèmia.

Les dades parlen un llenguatge universal. Les nostres troballes, basades en les dades oficials facilitades pels Portals de Transparència de Madrid i Catalunya, coincideixen amb les d'investigacions internacionals sobre la infecció per Covid i la mortalitat a les residències de gent gran. Concloem que per preparar-se davant de futures epidèmies hem d'aconseguir que les residències siguin de titularitat i gestió pública i que la seva mida estigui entre les 30 i les 70 places. Cal allunyar-se del model de negoci que té com a objectiu maximitzar el benefici econòmic.

Els crítics de les nostres investigacions han d'oferir una contraevidència basada en investigacions rigoroses. Mentrestant, les autoritats polítiques a les CCAA amb competències en serveis socials de llarga durada, els presidents de grups empresarials, els empresaris del sector residencial, i els directors i gestors de les residències haurien de prendre seriosament la ciutadania, no despatxar-la amb bones paraules i utilitzar arguments basats en l'evidència científica quan proposin les pròpies mesures de canvis a les residències o posin en qüestió l'acord del Consell Interterritorial de Serveis Socials publicat al Butlletí Oficial de l'Estat l'11 d'agost de 2022.

Es requereix una investigació oficial, independent i multidisciplinària, sobre el que va passar a les residències de cada CC.AA. durant els primers mesos de la pandèmia. Aquesta investigació serviria per dirimir responsabilitats, aprendre de les bones pràctiques que van aconseguir controlar la infecció i la mortalitat de residents i treballadors i identificar les males pràctiques i omissions per evitar que es repeteixin en el futur.

Tots estem dacord que les residències han de ser llars que permetin una etapa de final de vida digna i segura a persones en situació de dependència. Per aconseguir aquest objectiu, la implantació del canvi imprescindible s'ha de basar en l'evidència científica, incloure l'avaluació de cada intervenció social i sanitària i dur-se a terme de manera transparent i democràtica, integrant professionals, directors i gestors, treballadors, familiars i residents.