Els “policies” de Podem i la ideologia periodística

Cal veure la que s'ha armat amb la dimissió (forçada per pressions) del president de la Corporació de RTVE, José Manuel Pérez Tornero , fa pocs dies. L'intervencionisme dels partits que formen el govern: socialistes i Unides Podem, ha provocat la seva marxa. I és el que han fet els demòcrates i defensors de la llibertat d'expressió, els bolivarians de Pablo Iglesias i les seves noies, que pretenen controlar-ho tot i tenir els peons útils -periodistes també- en tots els àmbits. Això del pluralisme informatiu ho entén igual que Nicolás Maduro a Veneçuela : tot el que no controlen, manipula o se'ls escapa, “desapareix”. És la democràcia total i la transparència de manipuladors per la pasta.

S'han conegut fa uns dies els noms dels dos consellers que ha posat - quota de partit- Podem al Consell de RTVE, dos “periodistes” de partit i sectaris on n'hi hagi: Manuel Martín Medem i Roberto Lakidaín , dos personatges al servei dels seus padrins i no de la informació plural. Aquests han elaborat un informe en què han analitzat “la ideologia” d'alguns dels periodistes/tertúlians que participen en els diferents programes dels mitjans públics –de partit per a ells?–. Segons els autors d'aquest treball assenyat, han arribat a la conclusió (tenint com a ideologia la línia editorial del medi en què treballen) que Pérez Tornero no donava “protagonisme” a l'esquerra i l'acusen de manca d'equilibri i “pluralitat informativa” ”. Curiosament, Pablo Iglesias opina el mateix. L'informe dels dos periodistes demòcrates i “independents” ha servit – les pressions de Podem, moltes– per fer dimitir el president de RTVE. Un professional acadèmic de prestigi, d'esquerres i que sap què vol dir la paraula “pluralitat”

Però, qui són aquests dos consellers de Podem? José Manuel Martin Medem actualment també és director de Món Obrer, publicació del Partit Comunista d'Espanya. Col·labora, com a “opinador” a La Última Hora, el diari que dirigeix - pagat per Podem?- Dina Bousselhan, l'exassessora de Pablo Iglesias. Anteriorment havia estat de tertuliana de Jesús Cintora al programa sectari que feia a TVE i que va ser “eliminat” amb l'entrada de Pérez Tornero. Aquí van començar els problemes del llavors president al fulminar l'home de Pablo Iglesias, els tertulians del qual, el 90% eren molt propers a Podem. Aquí ningú deia res.

Roberto Lakidaín, el segon conseller podemita, públicament va arribar a dir que Pérez Tornero escull periodistes afins a la dreta, ultradreta i centre dreta . Ho ha dit i s'ha quedat mirant cap a la seu de CCOO on milita. Curiosament va ser finalista, fa uns anys, a presidir la Corporació, però al final se'n va quedar fora.

Els dos guardians de les essències del periodisme lliure, veraç i policies de la puresa ideològica dels periodistes basen el seu informe ideològic dels periodistes assenyalant el mitjà en què treballen. Els periodistes poden triar els mitjans per als que treballen? No, com qualsevol altra persona: on li ofereixen una feina ho accepten , la majoria és així, no es pot triar. Això no vol dir que ideològicament coincideixin amb la línia editorial dels seus mitjans, però a final de mes hi ha factures per pagar, la gent encara no s'alimenta de l'aire, i la seva manera de pensar l'expressa a les urnes quan hi ha eleccions.Tampoc no hem d'oblidar els periodistes de partit que no informen, sinó que adoctrinen com aquestes dues joies

Que dos periodistes es dediquin a fer llistes de col·legues bons perquè són afins al seu partit i la resta -exclosos l'altra esquerra i els independentistes- són dolents, és impropi del segle en què vivim. Tots pensàvem, tenia dubtes, que les llistes negres havien desaparegut de la professió, però està vist que no és així , que el periodisme sectari excloent, polititzat per gent que es diu progressista, ens hauria de remoure l'estómac i vomitar la bilis que es porta a dins i que tantes vegades s'empassa. És clar que els periodistes ens hem acomodat massa i això de denunciar no en va amb uns quants, per por que els pengi una etiqueta. Si són personatges com aquests dos policies de la puresa i militants actius d'un partit , doncs com diu un bon amic meu, que "se les piqui un pollo" i que es dediquin a seguir netejant-li les sabates, per no dir altra cosa, a Pablo Iglesias, que igual de tant ajupir-se trobaran la cara a terra i no podran aixecar-se.