Salvador Illa, atrapat en el seu laberint, amb l'ajuda dels seus “amics”

El Debat de Política General que ha tingut lloc al Parlament de Catalunya ha posat de manifest postures polítiques que ja s'esperaven . En alguns casos, alguns polítics intervinents, de cara a la galeria —és a dir, als seus votants—, han interpretat el seu paper amb una intensitat especial. Les ocasions, deuen pensar, s’han d’aprofitar, sobretot quan es creuen posseïdors de la veritat absoluta i amos del país. D’aquests, n’hi ha uns quants.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es troba “atrapat en el seu laberint”: governar en minoria, amb suports de bescanvi, alguns d’ells amb un preu molt alt i difícil de satisfer.

Els pressupostos del govern d’Illa estan a l’aire. Ho estan perquè la dreta de Junts l’estreny cada cop més. Fins i tot va més enllà i amenaça de carregar-se el govern de Pedro Sánchez si no es compleixen els acords negociats a Brussel·les. El líder de Junts al Parlament, Albert Batet, amb el seu to habitual de persona “dialogant i de consens”, deia a Illa, sense immutar-se gens ni mica, que ha deixat Catalunya en estat de coma i a l’UCI. Les afirmacions de Batet són d’aquelles que cal emmarcar per no oblidar-les.

Al gran supremacista neoconvergent Batet se li obliden els anys en què han governat, i com van deixar el país: en paràlisi social, econòmica i cultural. Una Catalunya d’on les empreses se’n van anar. La van deixar a l’UCI i la societat dividida. Aquesta Catalunya de la qual s’han apropiat i perdonen la vida als qui no pensen com ells: una Catalunya excloent, amb un comandament i pensament únics. Això ha canviat una mica.

Batet, que té mala memòria, fins i tot ha arribat a dir al president català que “Catalunya despertarà de l’anestèsia”. No cal dir que seran ells, quan governin, els qui obrin el gran miracle, com hem vist anys enrere. S’oblida que Catalunya són tots els seus ciutadans: els nascuts, els vinguts i els que hi volen viure. El gran problema dels de Junts és que sempre que parlen ho fan en nom de Catalunya; consideren aquest país com la seva finca i hi poden fer el que vulguin.Catalunya és una altra cosa

Batet acusava Illa d’espanyolitzar Catalunya. De debò s’ho creu? El PSC, amb Salvador Illa al capdavant, s’ha convertit en la casa del “catalanisme”, aquell partit al qual aspirava Jordi Pujol. Alguns anomenen el PSC el “partit escombra”, recollint polítics procedents  de Junts, ERC i de democristians amb tints nacionalistes, com el conseller Ramon Espadaler i Jaume Duch.De Ex-Junts, Miquel Sàmper. ERC també compta amb gent seva al govern (encara que no estiguin afiliats, són d’ERC sense carnet): Francesc Xavier Vila, que ocupa la Conselleria de Política Lingüística, i Sònia Hernández, consellera de Cultura. Dues persones que en el seu dia estaven molt vinculades a l’independentisme. Dos consellers que hi són per completar la implementació de les polítiques d’ERC.

Aquesta és l’espanyolització que, segons Batet, fa Salvador Illa: només cal veure com ha estat un govern socialista qui ha aconseguit que La 2 de TVE es converteixi en La 2Cat, en català, amb el lema “La que parla com tu”. Segons diuen els seus directius, “arriba per sumar”. Vol ser complementària a l’oferta actual de televisió en català. Aquesta reconversió de TVE2 al català, quan ja es compta amb TV3 exclusivament en català… és “la llengua que tu parles”? Jo crec que hi ha una altra llengua que també es parla i no es veu reflectida a la televisió pública de Catalunya , TV3. I això ho està fent un govern socialista.

El mateix passa amb l’ampliació de les “ambaixades”. A poc a poc i sense fer soroll, Salvador Illa està fent més coses de les que fins ara s’havien atrevit a fer els governs de Mas, Torra i Aragonès. Està aplicant la immersió, sense fer soroll, però ho fa. Està espanyolitzant Illa Catalunya? No, tot el contrari: alguns creuen que està traint els seus votants.

El president català, aquests dies, està suant més del compte. Està atrapat per la dreta i l’extrema dreta, però també pels independentistes i els Comuns, que bé no se sap a què juguen. Dies durs per a Illa, que sembla jugar en camp contrari i, a més, ha de portar-se bé amb l’equip titular. Si aconsegueix tirar endavant els pressupostos —cosa improbable, encara que no impossible—, tindrà un any més per fer gestió, vendre-la bé i empassar-se uns quants gripaus al dia. Això és la política.