Metges catalans asseguren que han frenat el pla de Salut per retallar baixes laborals

Representants del Fòrum Català d'Atenció Primària (Focap) i de La Capçalera han assegurat aquest dijous al Parlament de Catalunya que han aconseguit que la Conselleria de Salut faci marxa enrere en la proposta d’incentivar econòmicament l’atenció primària per ajustar la durada de les baixes laborals.

En roda de premsa, les entitats han afirmat que la rectificació arriba després del rebuig expressat per organitzacions sanitàries, col·lectius en defensa de la salut i sindicats laborals. També han criticat “desinformació cap a la ciutadania” per part del Departament.

Crítiques a l’indicador d’“excés de dies de baixa”

Segons han explicat, la proposta retirada pretenia reduir tant el nombre com la durada de les baixes mèdiques. “L’indicador mesura literalment l’excés de dies de baixa, sense mencionar les proves diagnòstiques”, han advertit, denunciant un enfocament economicista.

Des de Salut, fonts consultades han assegurat que les baixes mèdiques es continuaran donant “només per criteris mèdics” i que es reforçaran els recursos per agilitzar les proves diagnòstiques.

Assenyalen les mútues laborals

Les organitzacions han denunciat un “volum ingent” de patologia professional tractada com a malaltia comuna, i apunten que fins a un 75% de la patologia laboral no es diagnostica. En aquest sentit, consideren que les mútues no estan complint amb la seva responsabilitat.

També rebutgen que se les plantegi com a solució per agilitzar processos diagnòstics i terapèutics, defensant que aquests recursos haurien de reforçar el sistema sanitari públic.

Envelliment i precarietat

Focap i La Capçalera han identificat com a causes fonamentals de l’augment de les baixes laborals l’envelliment de la població activa, la precarietat socioeconòmica i el deteriorament de les condicions laborals.

Finalment, han defensat que les baixes curtes siguin autodeclarades per “desburocratitzar moltíssim” l’atenció primària i han demanat fugir d’enfocaments basats en criteris de control i estalvi econòmic.