Catalunya ha registrat 250 morts atribuïbles a la calor en aquest mes de juliol

El mes de juliol ha deixat un rastre tràgic a Catalunya: 250 persones han mort per causes atribuïbles a la calor extrema, segons el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo) del Ministeri de Sanitat. Aquesta xifra supera àmpliament les 226 morts registrades durant tot l'estiu de 2024, confirmant que l'impacte de les onades de calor és cada vegada més devastador per a la salut pública.

A nivell estatal, el panorama tampoc és encoratjador. Espanya ha registrat 1.060 morts en un sol mes per aquesta causa, un increment del 57% respecte al juliol anterior. L'exposició prolongada a altes temperatures, especialment durant les hores nocturnes, ha estat clau en aquest preocupant augment de la mortalitat.

La ministra de Sanitat, Mónica García, ha advertit en una entrevista que la calor extrema no sols mata, sinó que agreuja patologies prèvies i afecta especialment a les persones vulnerables, com a persones majors, malalts crònics, nens i treballadors a l'aire lliure. A més, ha assenyalat que la pressió sobre el sistema sanitari augmenta considerablement en aquests períodes i ha insistit en la necessitat de protegir activament, consultar els mapes de risc publicats pel ministeri i seguir les recomanacions de les autoritats sanitàries.

Experts en salut pública alerten que la calor extrema s'està convertint en una amenaça recurrent, amplificada pel canvi climàtic i la falta de planificació urbana adequada. Denuncien que l'escassetat de refugis climàtics, espais verds i serveis d'assistència dificulta la resposta efectiva davant aquestes onades de calor. A més, insisteixen que la majoria d'aquestes morts podrien haver evitat amb mesures preventives i polítiques públiques més valentes i compromeses.

Així doncs, mentre els termòmetres baten rècords, la realitat és que la salut i la vida de milers de persones estan en risc. La calor extrema afecta de manera desigual, impactant amb major força als qui ja viuen en situacions precàries. Per això, a més d'alertes i recomanacions, és imprescindible una resposta coordinada que inclogui educació ciutadana, reforç dels serveis socials i sanitaris, i un compromís real contra el canvi climàtic que encara no s'està materialitzant amb la urgència que la situació demanda.