Les empremtes d'Espanya a Brussel·les

Bé es pot dir que Brussel·les s'ha convertit en la capital política de la Unió Europea i per tant Espanya és molt present a la ciutat, tant als òrgans de govern com als de representació d'aquesta entitat supranacional. Però el cas és que a Brussel·les es detecten, a més, nombroses empremtes que ens recorden un passat comú entre els regnes peninsulars i els d'aquella zona coneguda com els Països Baixos espanyols.

Una dada curiosa és la importància que van tenir durant l'època espanyola les dones, ja que va haver-hi quatre governadores dels Països Baixos: Margarida d'Àustria –germana de Felip el Bell, rei consort de Castella-, Maria d'Hongria –germana de Carlos V- , Margarida de Parma -filla natural del rei-emperador- i la més influent de totes, Isabel Clara Eugenia, filla predilecta de Felip II, que va governar durant 35 anys, primer amb el seu marit Albert d'Àustria com a sobirans, i en morir aquest sense haver deixat descendència, novament en nom del seu pare.

El centre de Brussel·les és a la Gran Place o Plaça Major, que va patir un terrible bombardeig dels francesos el 1695, però va ser reconstruïda per complet. L'edifici més impressionant és el de l'ajuntament, a l'ala esquerra del qual, a l'alçada del primer pis, hi ha les imatges de la família de Carles V ia l'interior, uns superpissos tapissos sobre l'abdicació de l'emperador precisament a Brussel·les, a favor de el seu fill Felip.

En un dels costats de la plaça s'aixequen els edificis de les cases dels gremis, un dels quals, que fou seu dels Forners, és conegut com la casa del rei d'Espanya, no perquè l'habités cap monarca de Castella, sinó per l'immens rosetó de Carles II -últim monarca espanyol dels Països Baixos ja que després de la seva mort i amb el tractat d'Utrech van passar a la branca austríaca de la casa-. I a l'altra banda, la casa dels Ducs de Brabant, amb més rosasses de la casa reial hispanoflamenca, entre els quals només falta el de Felip II, d'infausta memòria per culpa de les atrocitats comeses durant la seva governadura pel duc de Alba que va fer executar els nobles Egmont i Hornes, com recorda la placa situada a l'edifici del davant, anomenat la Casa del Rei, seu del museu de la ciutat.

L'itinerari espanyol per la ciutat vella ens porta a la catedral, i de camí veiem el començament del carrer de la Infanta -es refereix a Isabel Clara Eugenia- i una nova plaça, aquesta moderna i anomenada d'Espanya, amb la rèplica de la estàtua de Don Quijote i Sancho que hi ha a la plaça del mateix nom de Madrid i van regalar els Reis Don Juan Carlos i Doña Sofía el 1989 amb motiu de la presidència espanyola de la Unió Europea.

La catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula, on van casar Fabiola i Balduíno i Alberto Paola, a la ciutat alta. Construïda en estil gòtic, amb dues torres, sobre terreny molt sorrenc, les vibracions dels túnels subterranis del ferrocarril van obligar a seriosos treballs d'assentament. Els saquejos successius dels protestants i els francesos la van deixar molt malmesa, encara que conserva un barroc púlpit de roure i espectaculars finestrals en vidres de colors. En una capella lateral, una discreta sepultura guarda les restes d'Isabel Clara Eugenia i Alberto.

La línia dels edificis de l'actual via de la Cancelleria discorria el carrer pel qual Isabel anava des del seu palau a la seu metropolitana per sentir Missa i ens porta cap a la Muntanya de les Arts, que és ple de Museus i del que sobresurt el palau reial –seu oficial dels reis dels belgues- i el parc de Brussel·les. Més interessant que el palau és el seu subsòl, perquè al nivell inferior s'han descobert els traços dels carrers que hi havia al segle XVI i les restes del palau de Coudenberg, que es va incendiar al segle XVIII.

Fem el camí de tornada a la Grand Place passant per l'elegant barri de Sablón, veient al llarg de l'església de la Capella, amb sengles imatges espanyoles –una Verge vídua i un Santiago Apòstol. Com és natural, parem uns minuts davant de la popular estàtua del Manenken pis que, si bé és una còpia, l'original va ser una donació, endevinen de qui? doncs sí, d'Isabel Calara Eugenia! Arribem per fi al barri de Halle, que no té records de la casa d'Àustria, però sí molts restaurants espanyols amb olor de paella i fritanga, que no tot serà història pretèrita, caram...!