Sierra Leone, primer santuari de ximpanzés a Àfrica (i segon del món)

El continent africà és un ventall de paisatges i pobles, cadascun dels quals compta amb característiques específiques que solen conservar-se en la immensa majoria dels casos amb la màxima autenticitat. És cert que, després del procés de les independències, molts dels països que van aconseguir conquerir la seva llibertat es van veure sumits en incerteses i conflictes, però a mesura que han anat consolidant la seva estabilitat s'ha obert per a ells una oportunitat magnífica, la de convertir-se en amfitrions d´un turisme que busca la bellesa d´uns paisatges pràcticament intocats i el descobriment d´unes cultures apassionants i molt poc conegudes.

Situada a la costa occidental africana, Sierre Leona no va romandre aliena als problemes postcolonials, encara que afortunadament i des de fa un parell de dècades ha recuperat la normalitat, cosa que li han permès presentar-se com un atractiu destí turístic, tal com ens va explicar la seva ministra de Cultura i Turisme, la senyora Kate Mc Williams, que ens va dir que el seu país acull el santuari de ximpanzés més gran del continent africà i el segon del món. N'hi ha al parc nacional d'Outamba-Kilimi, on també es poden trobar hipopòtams -entre ells el famós hipopòtam pigmeu-, colobs i magabeis de cresta negra; així com també a Tacugama, on s'acullen centenars de ximpanzés rescatats en penoses condicions i protegits per assegurar-ne la supervivència i reproducció. Això vol dir que un dels principals al·licients que té aquest país és precisament la seva riquesa natural que es manifesta amb tota la seva esplendor, a més de en parc nacional ja citat, al de Gola Rainforest, a la muntanya Bitumani -on és el pic més alt d'Àfrica occidental-, les muntanyes de Wara Wara i el bosc rústic de la illa de Tiwai. Tot plegat fa que aquest país sigui un punt immillorable per al turisme d'aventura i el de natura.

Per als que busquen un gaudi purament de vacances la senyora McWilliams recorda els seus 400 quilòmetres de platges salvatges -catorze d'elles als voltants de la capital i d'altres a les illes Banana i Tortuga-, les aigües atlàntiques de les quals són propícies per a la pràctica del surf i de tota mena d'esports nàutics, mentre que els que busquen l'aspecte cultural el trobaran completament al Museu Nacional i en monuments com les ruïnes de l'Old Fourah Bay College, l'Old Warf Steps, i Guar House, l'església de Sant Johns Maroonoy la Gateway to the King's Yard, per on passaven els esclaus que rescatats per tornar a les terres d'origen.

La xarxa hotelera és suficient, amb hotels de grans cadenes -tals Radisson i Golden Tulip a Freetown-, resorts de costa, hotels familiars, cabanes i cases amb encant de llarg a llarg del país.

Sierra Leone aposta fermament pel turisme que actualment és molt modest i aporta un 4'9 % al producte nacional. La major part dels viatgers procedeixen del Regne Unit, els Estats Units i altres països europeus i només 2.000 d'Espanya, una xifra que estan entossudits a incrementar sensiblement.

Dit tot això ens queden tres grans interrogants. El primer és un país segur? I la ministra ens sorprèn dient amb una afirmació contundent: és el segon més segur de tot Àfrica segons avaluacions recents. La segona quina és la millor època per anar-hi? Doncs bé, tot depèn de la climatologia, plujosa de maig a octubre i eixuga la resta de l'any. I la tercera: és un país car? “Per al visitant europeu és baratíssim” respon la nostra interlocutora mentre esbossa un ampli somriure de satisfacció.

I, per acabar, una curiositat: quan arribem a l'aeroport de Freetown no ens desplaçarem fins a la capital al clàssic bus, sinó en un ferri que cobreix la distància entre tots dos punts molt més ràpidament que la carretera...