Veneçuela: la dissolució de l'Estat

La situació econòmica, social i política del país segueix el mateix rumb de col·lisió que descrivim en un article anterior, en aquest mateix lloc ('Veneçuela: primer comunicat de guerra'). No obstant això, caldria afegir que el panorama és cada vegada més fosc.

La hiperinflació, l'escassedat de productes alimentaris i medicines, el deteriorament dels serveis bàsics (aigua, electricitat, salut, transport, educació i internet), la disminució del temps de duplicació dels preus, continua i s'agreuja. Ara el Fons Monetari Internacional (FMI) prediu que la inflació podria assolir la xifra d'un milió per cent per a finals de l'any; que l'economia caurà en un 18% i que la producció petroliera podria reduir-se a prop d'un milió de barrils diaris. Una situació sense precedents en la història de la nació.

Com si això no fos suficient, s'han fet evidents alguns signes de consolidació d'un procés de dissolució de l'Estat, entenent per "Estat", la conjunció de govern i societat.

L'element més obvi d'aquest procés, és el fet que prop del 60% de l'activitat econòmica comercial es realitza ara, per vies totalment informals, és a dir: vendes de carrer, vendes privades per persones que no estan registrades legalment, o per organitzacions promogudes pel govern per a la distribució d'aliments i estris de la llar. Per descomptat, aquestes vendes no generen impostos a pagar i no donen garanties del producte, pel que fa a origen, substitució per mal, qualitat i permissions.

Un altre signe preocupant és l'existència d'extenses zones del país, que es troben sota el control de grups irregulars, paramilitars, militars mateixos i delinqüents organitzats, on la institucionalitat no funciona i els irregulars imposen les regles. Allà, ocorren impunement, robatoris, assassinats, extorsions a comerciants formals, miners, camperols i empresaris o propietaris de finques, així com accions contra persones, especialment líders camperols, obrers o comunitaris que s'atreveixen a enfrontar la situació.

No sembla casual que algunes d'aquestes àrees sense control oficial, es corresponguin amb les "zones de pau" que el govern va decretar fa diversos anys.

Sembla, més aviat, que hi hagués la intenció de dissoldre l'estructura de l'Estat. De fet, tot indica que el govern governa cada vegada menys. Els organismes oficials (ministeris, instituts i altres organismes) no tenen pressupost per a una altra cosa que no sigui el pagament de sous i salaris. No hi ha diners per a projectes, investigació, capacitació i equipament, per citar només línies importants. Almenys, aquesta és la resposta del funcionariat quan se'ls demana explicació sobre l'incompliment de les obligacions i l'exercici de les competències que la llei els assigna.

CAP A ON ANEM, LLAVORS?

Per ara, només se m'acut pensar en la idea d'estar derivant cap a un "Estat Feudal del Segle XXI", on el país hauria estat repartit entre moderns senyors o grups feudals que governen al seu antull, que són els nous amos dels mitjans de producció, que tenen poder sobre la vida de la gent, i tot això amb l'anuència del govern central al qual mantindrien amb les seves aportacions.