Veneçuela: El quart element

Manifestació de l'oposició veneçolana (Europa Press)

La situació econòmica, social i política del país ha estat diagnosticada amb tot detall, i els pronòstics no poden ser pitjors. Ara s'agrega la recent decisió oficial de fer un "cens" de vehicles automotors per poder tenir accés a la gasolina -igual que amb les bosses de aliments- només a través del "carnet de la pàtria", és a dir, només per als afectes al govern.

El fracàs del IV Congrés del partit oficial (PSUV), pel que fa a l'esperança de rectificació i solucions, així com les esquifides mesures econòmiques anunciades no auguren res de bo per al nostre poble -encara que crec que tampoc per al govern mateix.

Tots ens preguntem fins on arribarem i fins quan estarem en aquest "mar de calamitats" en el qual navega la nostra quotidianitat.

Per descomptat, les respostes no són simples i la incertesa està a l'ordre del dia. No obstant això, hi ha diversos signes i elements que poden ser usats per a aproximar-se a l'assumpte.

Estic convençut que és una il·lusió creure que el govern, per pròpia motivació, renunciarà als seus plans polítics, rectificarà i molt menys abandonarà el poder. Tampoc ha d'encoratjar la il·lusió que una "intervenció estrangera, alliberadora" vindrà a treure'ns del mal pas. Això no passarà. Així que el que tenim per davant és una batalla llarga i, probablement, dolorosa.

Al meu entendre, perquè la lluita per recuperar la vida, la llibertat, la dignitat, el respecte i les opcions de futur per a nosaltres i els nostres fills, tingui probabilitats d'èxit, es requereixen diversos factors actuant simultàniament. Aquests són:

1. Que la gent adquireixi la convicció que el govern no rectificarà en les seves polítiques i que la crisi econòmica, social i política, probablement, empitjorarà.

2. Que s'aguditzin les contradiccions entre els "grups d'interessos" que avui manegen el govern, als quals només els importa el poder per acumular fortuna i / o satisfer els seus desitjos de revenja. Els diners no té ideologia i l'odi és gratis.

3. Que la pressió internacional es mantingui o s'incrementi, ja que és evident que ha limitat notablement els plans del govern i provocat ruptures al seu interior. Només cal veure la quantitat de desercions dels altre temps líders del chavisme i la facilitat amb que els corruptes i delinqüents es delaten entre si, i als seus caps, quan són capturats a l'exterior.

4. Que hi hagi un lideratge creïble, capaç de mobilitzar l'evident descontentament de la gent chavista, no chavista i dels no alineats. Un lideratge que ens proveeixi d'una bandera, d'una causa no il·lusòria, a la qual dedicar els nostres esforços quotidians, cadascú des del seu pròpia i particular trinxera.

Al meu entendre, la taula estaria servida per avançar pel camí que ens porti a un procés de transició factible cap a una democràcia plena. No obstant això, aquest procés de transició només seria possible si s'aconsegueix generar i mantenir suficient pressió per obligar el govern a negociar la seva sortida. Les condicions semblen estar donades, excepte pel fet que falta el "quart element".

El lideratge actual de l'oposició no és capaç de generar confiança davant un poble aclaparat per la crisi. Tampoc ha pogut interpretar adequadament la situació i tornar-li al poble la convicció que un present i un futur millors és possible.

La tan esbombada UNITAT encara està lluny i la por alimentat pel govern, a través de la coacció i l'amenaça, ens manté encara en posició de paràlisi o voluntat de fugida. Encara no comprenem que la por té una expressió positiva: organitzar-nos per enfrontar els nostres temors.

És urgent, doncs, construir una gerència de la crisi que alimenti el coratge, la determinació i la FE, com a convicció, en el nostre potencial de lluita i en les nostres pròpies capacitats per enfrontar dificultats i vèncer les pors.

La gran tasca avui és, doncs, contribuir a crear un lideratge popular que ens mogui a sentir de nou l'entusiasme de viure amb alegria l'aventura de la vida. Això requereix flexibilitat (capacitat per acceptar el fracàs en les expectatives que un té sobre alguna cosa o algú) i tolerància (capacitat per compartir amb els que no s'està d'acord o se sent incòmode emocionalment).

Vèncer o ser derrotats, no hi ha més opcions.

Així que, cal VÈNCER.