Els trastorns alimentaris augmenten un 25 per cent a l'estiu

Els trastorns alimentaris augmenten un 25 per cent a l'estiu a Espanya a causa del culte al cos, la preocupació per l'aspecte físic i al fet que en els mesos de calor, es dissimulen menys els quilos.

Així ho indica l'últim informe del comparador d'assegurances de salut Acierto.com, segons el qual la meitat dels espanyols assegura haver-se posat a dieta alguna vegada a la vida.

Les mateixes dades indiquen que el 61 per cent dels enquestats els preocupa les calories que ingereix i fins i tot un 7,5 per cent compte les calories que s'emporta a la boca. Aquest comportament, assenyalen els experts, pot ocasionar trastorns greus en l'alimentació.

La bulímia i l'anorèxia són les dues malalties més freqüents relacionades amb els trastorns alimentaris, sobretot la segona, que cada vegada és més freqüent en nuclis rurals.

S'estima que a tot el món hi ha fins a 70 milions de persones que pateixen patologies alimentàries, dels quals el 85 per cent són dones.

DONA JOVE

El perfil de persones afectades és el d'una dona jove entre 13 i 25 anys, si bé el segment de població afectada es va ampliant i cada vegada són més els homes amb aquestes patologies.

A l'avantsala del desenvolupament dels trastorns alimentaris poden trobar-se abusos sexuals, desestructuració familiar i dietes molt estrictes.

En termes generals, els pacients usen el menjar com una forma de control o satisfacció, de manera que les restriccions, ingestes compulsives i vòmits resulten recuentes.

ALTRES MALALTIES

Hi ha malalties relacionades amb l'alimentació menys conegudes, com l'ortorèxia, la diabulímia, la pregorèxia, drunkorèxia i la ingesta compulsiva.

L'ortorèxia suposa una obsessió per menjar bé i controlar al mil·límetre la composició nutricional del que ingereixen, memoritzant calories i taules de forma compulsiva. Com a conseqüència negativa, figura la manca de vida social, perquè arriben a no sortir per complir rigorosament la dieta i tendeixen a sentir-se superiors per la seva forma de control.

Quant a la drunkorèxia, els pacients deixen de menjar per poder beure i compensar així les calories ingerides, fet que incrementa les possibilitats de dany hepàtic.

La pregorèxia la pateixen aquelles embarassades que tracten de no engreixar-se durant la gestació per tots els mitjans, fins i tot a costa de posar al seu fill en perill; i la diabulímia la pateixen els diabètics que decideixen prescindir de la insulina per aprimar.

La potomania consisteix en l'obsessió per hidratar-se. Els pacients ho fan fins a tal extrem que acaben tenint desequilibris electrolítics, és a dir, que afecten els minerals que necessita el seu cos per funcionar amb normalitat. És també un trastorn de l'ansietat multicausal.

ABORDAR EL PROBLEMA

En tots els casos, com més aviat es reconegui el problema, més facilitats de solucionar-ho hi haurà perquè les implicacions físiques i psicològiques del pacient poden ser devastadores.

El reconeixement de la persona malalta és fonamental. No es tracta tant de dir-li que té un problema, sinó de fer-ho entendre de manera afectuosa i el més assertiva possible. Els experts alerten que es tracta de persones amb uns nivells d'autoexigència molt elevats.

L'abordatge psicològic és necessari perquè es tracta d'un problema profund que s'ha anat llaurant, creant un trauma i afectant a la percepció de la pròpia imatge del malalt.