Aquesta és la impressionant nebulosa de la Llacuna
La Nebulosa de la Llacuna (M8 o NGC6523) és una bella guarderia estel·lar a uns 5.000 anys llum de distància de nosaltres i que podem trobar en la constel·lació de Sagitari, a la direcció del centre de la nostra galàxia.
M8: Imatge presa pel Telescopi espacial Hubble
En el següent vídeo d'ESO (European Southem Observatory) podem veure un espectacular zoom fins a la Nebulosa de la Llacuna, aquest vídeo és part del projecte GigaGalaxy Zoom que ens revela el cel complet tal com apareix a primera vista des d'un dels deserts més foscos a la Terra a Xile, des d'aquesta privilegiada posició ens anem acostant a una de les regions més riques de la Via Làctia en objectes astronòmics, la regió de Sagitari, utilitzant un telescopi d'afeccionat, i finalment s'utilitza el poder d'un telescopi professional per revelar els detalls de la famosa nebulosa.
D'aquesta manera, el projecte uneix el cel que tots podem veure amb el cosmos ocult i profund que els astrònoms estudien diàriament i així es permet als espectadors realitza.
La podem trobar a la part superior de la constel·lació de Sagitari, és un objecte que sembla difús a simple vista i amb una magnitud de 5.8.
Però encara podem veure-molt més espectacular, gràcies a una nova imatge del telescopi espacial Hubble de la NASA. En la nova imatge es comparen dues vistes preses en el visible i en llum infraroja.
Les observacions van ser preses per la Wide Field Camera 3 del Hubble entre el 12 de febrer i el 18 de febrer de 2018. Crèdits: NASA-Telescopi espacial Hubble
La imatge de llum visible a l'esquerra revela un paisatge ple de crestes de gas i pols. Aquest paisatge està sent esculpit per la radiació ultraviolada i vents estel·lars d'una estrella jove enorme, es pot veure al centre de la imatge, l'estrella, coneguda com Herschel 36, és aproximadament 200.000 vegades més brillant que el nostre sol.
La diferència més clara entre les fotos infraroges i visibles d'Hubble d'aquesta regió és l'abundància d'estrelles que omplen el camp de visió infraroig. La majoria d'ells són estrelles de fons més distants situades darrere de la nebulosa. Les taques fosques conegudes com glòbuls de Bok marquen les parts més gruixudes de la nebulosa, on la pols protegeix les estrelles que encara formen i als seus planetes.
Aquest article sobre la nebulosa de la Llacuna va ser publicat originalment en Universo Blog
Escriu el teu comentari