Abanca ja és "ibèrica"

Al grec Arquímedes li devem la frase "dóna'm un punt de suport i mouré el món". Una veritat científica que en el món de la banca es torna inexorable quan es tracta de créixer, sobretot, si s'oblida que aquest punt de suport no és una mera posició física sinó una terra, una llengua, una gent i en definitiva una realitat social que necessita que les entitats financeres que neixen en el seu entorn geogràfic dinamitzin la vida dels seus pobladors.

Ahir, els dirigents de Abanca ens van vendre als mitjans de comunicació la seva última gesta financera: la compra de la filial espanyola del Grup Caixa Geral de Dipòsits per 364 milions d'euros, operació d'alt standing que resitua al banc del hispanoveneçolà Joan Carles Escotet en el setè lloc de les entitats financeres espanyoles.

Què guanya Galícia amb això? De moment, res. Només que fiscalment pugui arribar a la seu d'un conglomerat "ibèric" d'interessos que invertiran els seus diners allà on més li interessin. I com les hemeroteques són tossudes, rebuscar en elles és pensar, conseqüència? A aquest periodista li sonava millor aquella antiga música de Caixa Galícia, que buscava modestament unir els negocis del nord de Portugal amb la Galícia més lusista per a benefici de les dues parts.

Van morir les Caixes gallegues i el llest del poble se les va quedar per una misèria, fent així el major negoci de la seva vida. Ara li toca ser encara més ric i barrejar astutament les oficines de Miami o Veneçuela amb les de Madrid o Extremadura, i de pas fer-li creure al Govern portuguès que ha encertat amb la seva decisió absurda de desprendre d'un dels seus actius bancaris i més encara per una decisió presa en Consell de Ministres.

Els diners en mans de personatges com Escotet no té pàtria, encara que de vegades un govern bolivarià et faci tornar als teus orígens a donar explicacions no desitjades. Ho escric des del més absolut pragmatisme informatiu, perquè ningú es confongui quan llegeix publicitats enganyoses sobre la galleguitat del projecte Abanca, que ara passa a ostentar, d'una tacada, la denominació d'ibèric com el pernil de Guijuelo o el Joselito de Jabugo.

Enhorabona al banquer i el més sentit condol als germans portuguesos, els polítics són ja com els nostres, que van fer possible el desballestament de les Caixes gallegues i que han quedat retratats davant la història com a autèntics vendepatrias.

Sort que el bard de la Terra Chá va deixar escrit allò de:

“Galicia somos nós, a xente e mais a fala. Si buscas a Galicia, en ti tes que atopala”.