Valls i Tarradellas

El dia de la Mercè va fer públic que optava a l'alcaldia de Barcelona, una ciutat mal gestionada i zurrada pel populisme i el nacionalisme exacerbat. Trenta-cinc dies després, va presentar el seu llibre Barcelona, vuelvo a casa (Espasa), un relat personal. Valls va celebrar a Barcelona els seus vint primers aniversari i va tenir com a pediatre a 'Guti', dirigent mític del PSUC. Parlem aquí i ara del tenaç candidat hispanofrancès que promou el retorn de l'esperit cívic i que la ciutat comtal torni a ser "lliure i de tots". En la roda de premsa que va donar amb motiu del seu llibre se li van fer cinc preguntes: hostils dues d'elles, simples les restants. Tinc la impressió que els que van formular les primeres no només no s'havien llegit el llibre, sinó que tampoc tenien intenció de fer-ho.

En un annex d'aquest llibre, Manuel Valls recull la llarga carta que l'enyorat Josep Tarradellas li va dirigir a Horacio Sáenz Guerrero, director de 'La Vanguardia', el 1981. Em sembla un excel·lent indicador d'un polític que busqui connexió amb els criteris de Tarradellas. A la mort d'aquest, el 1988, Julián Marías va expressar una profunda tristesa per la seva desaparició, creia que seria una 'imprudència' que fos oblidat. El polític conservava diversos llibres que el filòsof li va enviar dedicats. Marías explicava la impressió que aquell li va produir en conèixe'l: "tenia uns ulls astuts i vivaços, tot i els anys, una mica burletes, sorneguers potser, però decents. N'hi havia prou a veure-ho per comprendre que podia fer moltes coses i que es podia un fiar d'ell, amb la condició que no s'intentés enganyar o manipular". Aquesta era la clau. En aquesta carta, Josep Tarradellas reclamava coratge per denunciar la falta de 'sentit de responsabilitat' que anunciava Jordi Pujol (capaç de dir tot el contrari del que feia i pretenia). Al·ludia la seva intimidació enganyosa i l'abús de la bona fe dels qui estaven 'tendenciosament informats'. Fa trenta-set anys pressentia equívocs cada dia més greus, que produirien una divisió molt profunda entre nosaltres. Per redreçar aquest rumb de col·lisió i la ruptura de vincles de comprensió i afecte en què estem ancorats calen valor, competència, decència... i sort. Es necessita un poderós desplegament de respecte i capacitat d'escoltar, parlar i gestionar. A veure si recollim aquest guant, qui estan per la feina?