diumenge, 26 de maig de 2019

El ressorgiment del xarampió té les mateixes causes que la crisi de l’Europa social

Genís Carrasco
Metge i escriptor

Sarampiu00f3n


El "Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias" (CCAES) va emetre, el passat 12 de desembre, una alerta sanitària per un brot de xarampió originat en un vol de la companyia Vueling. La malaltia va afectar a sis tripulants contagiats per un dels passatgers.


Aquesta noticia pot alarmar a alguns lectors donat que el xarampió era una malaltia que semblava controlada a Europa. Cal no amoïnar-se. Disposem de tots els mecanismes sanitaris per eradicar el brot i evitar una epidèmia. L'èxit de la vacunació contra aquesta malaltia és espectacular. Introduïda l'any 1963 quan el xarampió matava 2,6 milions de persones l'any a tot el món —el doble del que mata avui dia la tuberculosi, gairebé el triple que la sida i sis vegades més que la malària— ha aconseguit reduir dramàticament la mortalitat fins a només 110.000 casos l'any passat.


A més, la vacuna actua com un «tallafocs». Quan s’aconsegueix vacunar més del 90% de la població, és produeix una protecció denominada «immunitat de grup» que fa que les poques persones que queden sense immunitzar quedin protegides per la dificultat de circulació del virus. Per sota del 90% comencen les dificultats i si hi ha menys del 80% de persones immunitzades de forma natural (per haver passat la malaltia) o per vacunació, el problema passa a ser greu.


Però resulta interessant analitzar les causes del ressorgiment del xarampió perquè són les mateixes que originen dos dels problemes socials més preocupants d’Europa: el creixement del populisme ultradretà que atia al moviment antivacunes i els efectes negatius de la globalització —que també en té de molt positius— que han generat àrees poblacionals de marginació i exclusió social al nostre continent.


A primera vista semblaria que a Espanya podem estar-ne tranquils perquè la taxa d'immunització supera el 95% de la població donat que els ciutadans majoritàriament confien en les vacunes i la decisió socialment més acceptable segueix essent vacunar als fills amb la triple vírica (que inclou el xarampió als dotze mesos i al sisè any de vida. D’aquesta manera s’ha aconseguit eliminar la transmissió «endèmica» (aquella que és presenta constantment en una àrea geogràfica) del xarampió a Espanya. Però el perill pot venir de fora a partir de casos importats internacionalment com han estat els detectats a l’avió de Vueling.


En un món cada cop més interconnectat, de poc serveix l'autocomplaença de sentir-se fora de perill en la nostra comunitat. Cal obrir el focus i abordar-ne els problemes a escala continental. També cal ser rigorós en analitzar-los. En aquest sentí, algunes veus profanes han acusat als col•lectius antivacunes i els polítics que els esperonen de ser l'única i exclusiva causa del rebrot del xarampió a Europa. En realitat, no és així perquè les causes del problema no són tan senzilles. Les causes són múltiples i es combinen de forma diferent a cada país.


Una mirada a l’est d’Europa ens permetrà veure que els dos països més afectats en termes absoluts, que són Romania i Ucraïna, ho són per raons socioeconòmiques que han fet créixer l’exclusió social de les poblacions més vulnerables. En el cas de Romania, les baixes taxes de vacunació es deuen als greus problemes que té la sanitat pública i a l’existència de bosses de població rural molt pobre i de grans col•lectius socialment segregats com els gitanos. En aquests casos, aquests ciutadans europeus no tenen accés a l’atenció mèdica per manca de recursos econòmics En el cas d'Ucraïna, que concentra més de la meitat dels contagis europeus, la manca de subministrament de vacunes (especialment entre els anys 2014 i 2016) i la absència d'un programa d’immunització ben planificat explicarien una salut pública tan lamentable que va assolir el trist rècord de ser el país amb la taxa de vacunació més baixa d’Europa (42%).


La situació es ben diferent a l’Europa occidental. En aquest països, el creixement de l’ideologia antivacunes sí que és el major responsable del ressorgiment del xarampió. El virus ha trobat a França i a Itàlia uns bons aliats en alguns polítics eixelebrats que no només són xenòfobs i antisolidaris sinó que han donat suport als ingenus i desinformats ciutadans del moviment antivacunes. Aquest és el cas de Jean-Marie Le Pen a França i del Movimento 5 Stelle a Itàlia, que han fomentat la desconfiança dels ciutadans respecte a les vacunes tot contribuint a crear un problema de salut pública totalment evitable.


Per tant, no pot afirmar-se que tota la culpa del rebrot d’aquesta malaltia sigui deguda exclusivament a l’ideologia antivacunes fomentada per alguns polítics irresponsables. En tenen part de culpa però també intervenen altres factors socioeconòmics i a cada país europeu és la suma d’aquests factors la que explica aquesta tendència a l’alça de la malaltia.


Cal recordar que posar-se o no una vacuna és una decisió individual. Això és totalment legítim i respectable. Però tinguem en compte que és una decisió que també té implicacions pel col•lectiu perquè quan no ens la posem o no deixem que la rebin els nostres fills facilitem la difusió del virus i d’aquesta manera posem en risc a col•lectius vulnerables com els nens molt petits i les persones immunodeprimides. 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH