Tres encàrrecs del Rei la Nit de Nadal

Clemente Polo
Catedràtico de Funaments de l'Anàlisis Econòmic de la Universitat Autònoma de Barcelona

No deixa de ser una paradoxa que tants republicans de cor durant la dictadura de Franco siguem avui monàrquics per imperatiu de la raó i que tants totalitaris de vocació siguin avui republicans per mer oportunisme. En un panorama ple de polítics desacreditats, sense escrúpols, pusil·lànimes i ignorants (feliçment pocs acumulen tots els atributs), les previsibles desqualificacions mútues a l'hemicicle provoquen fàstic i rebuig llevat entre els seus acèrrims partidaris, els espaiats discursos de Felip VI han anat formant una xarxa d'oasi en un oceà de sorres inclements on podem alleujar una mica la nostra neguit. Com a mostres recents, aquí hi ha els discursos pronunciats pel Monarca en el lliurament dels premis Princesa d'Astúries, i davant Les Corts per commemorar el quarantè aniversari de la ratificació de la Constitució pel poble espanyol. I decisiva va ser també la seva ja històrica al·locució als espanyols el 3 d'octubre 2017, dos dies després que el govern de la Generalitat de Catalunya organitzés una consulta il·legal d'autodeterminació, com a pas previ a la constitució d'una república independent.


EuropaPress 1814047 Discurs del Nadal del Rei 2018 (1)

En el seu missatge de Nadal, Felip VI va voler dirigir les seves reflexions i inquietuds a mirar el futur dels nostres joves, els grans beneficiaris de l'era de llibertat i prosperitat que es va iniciar amb l'aprovació de la Constitució el 1978.


Resulta indispensable, va venir a dir-nos, transmetre'ls la voluntat d'entesa entre espanyols i la inclinació a l'acord dels seus líders polítics que va prevaler durant la Transició, i "fer avui tot el que estigui a les nostres mans perquè aquests principis no es perdin i s'oblidin i aquestes regles que són de tots siguin respectades per tots", per aconseguir en definitiva que les "noves generacions se sentin partícips d'aquest període de la nostra història". Una bona educació pública hauria, Sra. Celaá, aplicar-se a aquesta tasca de connectar a les noves generacions amb un passat brillant on va primar la voluntat d'acord, difuminat quan no tergiversat i difamat pels qui pretenen acabar amb el règim del 78: Podem i les seves divergències, el PNB i els partits secessionistes catalans que van fer pujar Sánchez a la Moncloa.


El Rei va reconèixer que la tasca de connectar als nostres joves amb els principis i valors que han enllumenat nostre passat immediat, resulta insuficient en una societat tecnològica "subjecta a canvis continus i accelerats", on el talent, la solidaritat i el compromís de tants joves es veuen ofegats per l'escassetat d'oportunitats d'ocupació i les precàries condicions laborals que els impedeixen "construir un projecte de vida personal i professional amb una feina i un salari dignes... formar una família i poder conciliar amb la vida laboral". Estem davant un mer desig 'nochebuenesco' de bona voluntat, o poden les administracions públiques fer alguna cosa per afavorir l'activitat empresarial, reduir la precarietat laboral, millorar el tractament fiscal de la família i conciliar la vida laboral i familiar? Per treure'ns de dubtes, les ministres d'Economia, Hisenda i Treball haurien de explicar-nos quines són les iniciatives que proposen els seus ministeris referent a això.


Felip VI va acabar el seu discurs apel·lant a la convivència, "al respecte a les persones, a les idees i al drets dels altres", destacant "els profunds vincles que ens uneixen... a tots els espanyols", rebutjant el "rancor i el ressentiment, perquè aquestes actituds formen part de la nostra pitjor història" i subratllant que "la superació dels grans problemes i les injustícies mai poden néixer de la divisió, sinó de l'acord i de la unió", una convivència que exigeix "respecte a la nostra Constitució".


Un altre missatge al govern de Sánchez després del trist espectacle de violència viscut a Barcelona només tres dies abans amb motiu de la celebració del Consell de Ministres a la Ciutat Comtal.


Ressentiment i rancor que ha experimentat el Cap de l'Estat en carn pròpia en les seves últimes visites a Catalunya, manifestacions violentes d'un procés insurreccional encoratjat, organitzat i finançat des de les institucions d'autogovern de la Comunitat autònoma de Catalunya: govern de la Generalitat, Parlament, Diputacions i ajuntaments, amb l'ajuda inestimable dels mitjans de comunicació públics, i les associacions ANC, Òmnium Cultural i Municipis per la Independència (AMI).

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH