Mals temps per a la Lírica

Manuel Fernando González Iglesias

Mentre Torra viatja per Amèrica del Nord a compte dels catalans a la recerca de la internacionalització desitjada pel "seu Procés", els seus enemics interns asseguren a les veus autoritzades de sempre que el millor per a Catalunya i Espanya és que el President estigui lluny, perquè així els seus puguin negociar sense traves i sota la taula els llaminers Pressupostos que els ofereix el socialista Sánchez sense quedar massa tocats en la seva imatge de patriotes de tom i llom.


És tan vergonyós tot que només el cabreig que porten a sobre els socialistes silents que es veuen venir les conseqüències electorals de tant d'amor sanchista pels indepes, ens treu de l'ensopiment de tant de monotema un dia sí i un altre també. Encara sort que el Suprem ens va a despertar a final de mes de tanta rutina per situar-nos on sembla ser que estem realment, encara que ja ho haguem oblidat. O sigui: al mig d'un volcà que amenaça de erupcionar arrossegant al seu pas convivència i estabilitat econòmica d'una sola tacada.


I si nosaltres no anem pel millor camí, els grans d'Europa no tenen millor aspecte. A Anglaterra la va partir per la meitat el seu rebuig al Brexit. França, que pateix la revolució de les armilles grocs, enfila una crisi institucional molt greu. A Itàlia el supremacismo neofeixista del seu actual govern escandalitza ja als demòcrates de mig món perquè, que se sàpiga, és l'enterramorts oficial del cementiri de la Mediterrània. I la resta de les nacions que componen la Unió Europea? Doncs malament, molt malament, gràcies ... perquè l'auge dels governs antieuropeus i la riuada d'ultres que ocupen els carrers de les seves ciutats volen fer desaparèixer de les nostres vides les idees liberals que vam heretar dels Pares fundadors i que ens han mantingut en pau després d'una post-guerra angoixant.


El 2019 ha caminat tot just la seva primera quinzena, i el que s'albira en el paisatge comú és un nou govern a Andalusia, a qui els seus adversaris polítics no els va a concedir ni un sol dia de treva perquè la presència de Vox ha bellugat les consciències i despertat en molta gent la intolerància i els pitjors desitjos d'un frontisme irreconciliable que no ens portarà segurament a res de bo. En principi, la dada és descoratjador. Prendre possessió d'un Govern mentre el Parlament està envoltat de gent d'una sola ideologia protestant, no és la millor manera de dir al món mundial que tenim una democràcia assentada i tolerant.


Un, que està a les antípodes de la ideologia de la ultradreta, no comparteix la idea que alguns senyors de l'esquerra fleten autobusos per convocar una protesta d'aquesta naturalesa, perquè sona més a moguda interessada que a puresa ideològica nascuda de la indignació popular però, com en aquesta fase de la nostra història estem tots una mica trasbalsats, ens prendrem la noticia amb el mateix entusiasme amb què vam rebre les genialitats que genera la intervenció del President Torra en el seu viatge patriòtic a la pàtria de Trump per parlar malament d'Espanya i dels espanyols, que segons el seu parer supremacista, som tots uns franquistes i uns opressors de Catalunya.


Mals temps per Lírica que dirien els meus paisans viguesos de Cops Baixos. Per cert, Coppini, Quant trobem molts a faltar la teva veu!




Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH