Ada Colau, l'alcaldessa d'uns quants

Quan els alcaldes o qualsevol altre càrrecs públics són elegits a les urnes, tenen l'obligació de servir a tots els ciutadans, l'hagin votat o no. Una cosa tan senzilla, elemental i democràtic. Resulta que hi ha senyors i senyores que aquesta premissa se la posen per montera i com governen, fan el que volen. Són autèntics demòcrates sectaris. Aquests als quals se'ls omple la boca parlant de democràcia i llibertat, que s'aprofiten d'ella, però que després no la practiquen. Governar per a tots suposa també fer coses que no els agradaria en la seva vida privada, però que a la pública, per respecte a TOTS els ciutadans haurien de fer-les i a més entren en els seus sous, que no solen ser petits, per cert.

Un cop més, i d'aquí a major veurem unes quantes, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, diu que no assistirà a la recepció del mal anomenat besamans del rei Felip que ve a Barcelona a la inauguració del Mobile World Congess que tants beneficis econòmics i d'imatge deixen a la ciutat comtal. Segurament al Rei tampoc li agradaria saludar una "senyora" com ella, però respecta el càrrec que té i farà el que calgui. També li entra al sou.

Per Colau, és molt antiquat això del "besamans" i a més desautoritza l'actitud de sa Majestat en el tema dels independentistes de catalans, mentre ella, tan pura, santa i imparcial està donant suport als independentistes, un dia sí i un altre també , sense preguntar a la ciutadania si està d'acord.

És una alcaldessa sectària i només d'una part de la ciutadania, precisament d'aquella que no l'ha votat.

Deia Confuci que "Governar significa rectificar", cosa que no sap fer donya Ada, l'"actriu" que es troba a la pròrroga de la seva obra estrella, fins al 26 de maig.

Mentre això succeeix, els embolics segueixen fent estralls en el partit d'ella i el seu marit. El penúltim, l'escapada a corre-cuita d'Elisenda Alamany, gran amiga de Xavier Domènech. Per què ho ha fet? Senzillament per les seves més que manifestes discrepàncies amb Colau.

La història és ben "simple". Pablo Iglesias volia una altra vegada a Xavier Domènech perquè tornés a encapçalar la llista d'En Comú Podem per Barcelona. Ho tenia convençut. En aquesta llista podia anar també Elisenda. Quan es va assabentar la Colau, va posar el crit al cel: s'havia tret a Domènech de sobre i ara, Pablo volia ressuscitar-lo. Es va oposar a la decisió i l'operació va quedar avortada. A això cal afegir-li que, les enquestes de les europees, els donen uns pèssims resultats, el que significaria que el seu amic Pisarello es queda compost i sense butaca a Brussel·les. Dit això, dedocràticament, sense primàries, ni consultar a ningú, millor dit, al seu marit, va prendre la decisió de carregar-se la proposta de Pablo Iglesias, és a dir, a Xavi Domènech, i posar en el seu lloc a Pisarello i algunes altres persones els noms dels quals aniran sortint en els propers dies. Tot molt dedocràticament, com s'està comprovant. Per què si no anava a fundar un partit d'amiguets?

Amb aquest panorama tan encoratjador i dedocràtic, l'Alamany ha pres la decisió de la seva vida: anar per lliure com han fet tots fins ara.

Però la situació no té importància, Colau seguirà sent la candidata a l'alcaldia de Barcelona i fent públic que no anirà al besamans del Rei, sí al del Papa Francesc, sí al judici de la Forcadell, sí al llaç groc al balcó de l'edifici municipal, i sí passant les despeses de representació d'una alcaldessa d'uns quants, no de tots els ciutadans. Pensa que seguirà sent alcaldessa després del 26 de maig? Segur que ho pensa, la realitat i a la veurem, alcaldessa d'uns pocs...