Juan de la Cruz, déus per participació

Dámaso Alonso considerava al carmelita Juan de Yepes com el major poeta de la llengua castellana. Va néixer a Fontiveros, un poble d'Àvila, en 1542, i va morir a la de Jaén Úbeda a 1591. La seva gran obra la 'Noche oscura del alma' va ser publicada de forma pòstuma i primerament en francès... Val a dir que el 1577 va ser detingut i vexat , en el context de la reforma del Carmel i les seves repercussions polítiques, i que un any després va escapar per una finestra de la presó.

Avui tinc preparada una selecció de 'cauteles' (o subtileses) seves. Qui seria sant Juan de la Cruz escrivia perquè ell i els seus lectors aconseguissin constància i voluntat per vèncer debilitats o febleses. Així, la primera cautela contra el món és que sobre totes les persones tu -cadascun de nosaltres- tinguis igualtat d'amor i igualtat d'oblit. Sembla ser que era coherent amb el que ensenyava: "Que de cor procuris sempre humiliar en el pensament, en la paraula i en l'obra, holgándote més dels altres que de tu mateix, i això, deia, cal procurar exercitar-ho " més en els que menys et cauen en gràcia"; d'aquesta manera, podrem portar alegria al nostre cor.

No obstant això, "el qui no és temptat, què en sap?". Cal avorrir tota manera de posseir, a les persones tampoc se les pot posseir. Tampoc a Déu, "per tenir Déu en tot, convé no tenir en tot res, perquè el cor que és d'un, com pot ser del tot d'un altre?", a més els seus béns immensos només caben en cor buit i solitari, una ànima pacífica i desinteressada. Per l'amor de Crist cal desitjar entrar "a la nuesa, buit i pobresa de tot el que hi ha al món". I deixar la pròpia condició, ja que "a la tarda d'aquesta vida et examinaran en l'amor".

I "el que pretén Déu és fer-nos déus per participació, sent-ho Ell per naturalesa, com el foc converteix totes les coses en foc".

Avui hi ha silenci concentrat a classe, no l'avorriment que es podia esperar. Segueixo: "encara que tot s'enfonsi i totes les coses succeeixin a l'inrevés, va és el torbar", doncs això faria més mal que una altra cosa. I finalment: "És vana cosa desitjar tenir fills, com fan alguns, que s'enfonsen i esvaloten el món amb desig d'ells, ja que no saben si seran bons i si serviran a Déu i si el content que d'ells esperen serà dolor, treball i desconsol ". Ara capto agitació i desassossec.