Contra la corrupció: La gran oportunitat perduda

Rafael Catalá no passarà a la Història pels seus èxits i fites al capdavant del Ministeri de Justícia. Va arribar a la segona legislatura com a ministre amb el propòsit de convertir-se en el gran Alonso Martínez del segle XXI, però tot va quedar en res. De fet, és possible que sigui recordat per la seva nefasta reforma parcial de la Llei d'enjudiciament criminal de 2015, que va introduir en el nostre ordenament un termini preclusiu per a la instrucció de sis mesos en l'article 324 de la Llei d'enjudiciament criminal.

Aquesta reforma legal va aconseguir posar d'acord en el seu rebuig a totes les associacions de fiscals i de jutges, d'una banda per la seva defectuosa redacció, que es presta a equívocs, com pel fet d'estar pensada per a un altre model processal penal, el qual encomana la direcció de la investigació al fiscal, (sistema d'altra banda seguit en nombrosos països europeus), i per la seva anormal i sospitosament exigu termini d'entrada en vigor, que va ser únicament de dos mesos.

El pitjor era, com temíem fiscals i jutges, és que aquesta llei es convertís en una "llei de punt final", ja que en les condicions actuals dels nostres jutjats i fiscalies i les seves mancances, suposaria de fet la impossibilitat d'abordar les investigacions de els processos complexos, com ara els de corrupció política, delinqüència organitzada, blanqueig de capitals, delictes econòmics, etc., i amb això en fi la impunitat dels delinqüents.

Demanem al seu dia un ajornament de la seva entrada en vigor, sense èxit, i la Llei va entrar en vigor el 6 de desembre del 2015.

La impunitat derivada d'aquesta reforma no va trigar a arribar encara que van haver de ser sonats casos de corrupció política els que aconseguissin que el focus mediàtic il·luminés davant l'opinió pública les nefastes conseqüències de la fixació d'un termini taxat d'instrucció en el procediment penal espanyol que, a diferència de la majoria de països occidentals, segueix ancorat en l'obsoleta figura del jutge instructor. El cas Pasarelas a Múrcia, el cas Colina roja Granada, el cas Conservatori a Ceuta o el cas de la Federació Espanyola de Bàsquet són exemples de presumpta corrupció que han quedat impunes com a conseqüència dels terminis d'instrucció. Però no només la corrupció i els presumptes corruptes es beneficien de la reforma de l'exministre Catalá. Tot tipus de delinqüència s'aprofita d'una reforma que, lluny d'accelerar la nostra justícia penal, dificulta i entorpeix summament seva tasca.

Hi va haver dues iniciatives parlamentàries per aconseguir la derogació d'aquest article, per part dels Grups d'Units Podem i de Ciutadans, quedant presa en consideració la primera de les Iniciatives, per ser tramitat com a proposició de llei. No obstant això, des de la mesa del Congrés , on tenen majoria, els grups Popular i de Ciutadans han obstaculitzat la continuació de la seva tramitació, ampliant de forma absolutament rebutjable, fins a 62 ocasions, el termini d'esmenes, d'una proposta que té 11 paraules.

És més, tot i el compromís de derogació assumit fa escassos mesos davant els representants de totes les associacions de fiscals i jutges pel president del Partit Popular -Pablo Casado-, fa pocs dies el seu Grup Parlamentari exalçar al Congrés dels Diputats les "bondats "dels terminis d'instrucció i va rebutjar la seva derogació.

Després d'això, les set associacions de fiscals i jutges vam demanar a la ministra de Justícia Dolors Delgado, la derogació per la via del Reial-Decret Llei, al donar-se la gravetat, la urgència i la necessitat d'aquesta reforma, petició que va ser rebutjada per trobar-se en tràmit l'abans esmentada iniciativa legislativa de Podem.

Ja en els últims dies d'aquesta legislatura, el grup parlamentari de Podem aclarir dit obstacle retirant la seva proposició de llei, de manera que el camí a l'aprovació d'aquest Reial decret llei quedava lliure.

Per això, des de la Unió Progressista de Fiscals, ens vam dirigir al President del Govern central, interessant que per aquestes raons d'extraordinària i urgent necessitat per a la derogació de l'article 324 de la Llei d'enjudiciament criminal, no es demori més l'aprovació d'aquesta derogació via Reial decret llei, davant la imperiosa necessitat social de retornar a la ciutadania les seves legítimes expectatives que el procés penal estigui al servei del dret constitucional a la tutela judicial efectiva, per evitar la impunitat i que d'ara endavant es puguin evitar casos com el resolt per l'Audiència Provincial de la Corunya que per aplicació d'aquest precepte va privar una víctima de violència de gènere de la possibilitat que s'unís al procediment un important informe practicat per l'Institut de Medicina Legal.

Però aquesta derogació no ha arribat i dubtem molt que arribi abans del dia 28 d'Abril. Ens sentim defraudats i impotents, i no arribem a comprendre el per què d'aquesta situació, i la subsistència d'aquesta "llei de punt final". La societat espanyola, els seus ciutadans i ciutadanes mereixen que es facin efectius els compromisos adquirits i que mitjançant la derogació de l'article 324 de la Llei d'enjudiciament criminal via Reial decret llei, s'hagués donat llum a un procés penal que respongui amb totes les garanties que exigeix la nostra constitució i que mereixen les ciutadanes i ciutadans d'aquest país, sense empara als delinqüents ni impunitat.