dimarts, 19 de març de 2019

​En igualtat, seguim igual

Eva Gajardo
Secretària d’Igualtat i FP de la UGT de Catalunya

La situació de les dones al mercat laboral és la mateixa que fa deu anys. Continuem patint doblement els efectes de la precarització del mercat laboral. D’una banda, patim els efectes de les polítiques neoliberals i reformes laborals que han comportat la flexibilització del mercat laboral, l’augment de la temporalitat en la contractació, la congelació salarial i la reducció de capacitat adquisitiva. Però alhora patim les discriminacions i situacions de vulnerabilitat arrelades a l'estructura del mercat laboral català i espanyol, on les dones sempre tenim pitjors condicions laborals.


Manifestacion 8 marzo madrid



La bretxa salarial entre dones i homes, com a expressió econòmica de les desigualtats i discriminacions que patim les dones al món laboral remunerat, persisteix al voltant del 25%. D'una banda, les dones estem ocupades en sectors d'activitat i ocupacions que estan pitjor remunerades, que no estan prou valorades. De l'altra, hi ha barreres en la promoció a la carrera professional, per a la qual cosa obtenim menys ingressos.


La menor valoració dels llocs de treball tradicionalment feminitzats, les diferències retributives en el cobrament de complements salarials i extrasalarials, així com altres tipus de discriminacions indirectes i directes, són també raons que expliquen una remuneració final més baixa per a les dones que per als homes. A més, les reformes laborals han precaritzat més el mercat laboral i som les dones, que partíem de condicions més precàries, les qui n'hem patit un impacte més negatiu.


Socialment, persisteix l'assignació del rol de cura i reproducció a les dones. Som les dones les que, encara ara, conciliem la vida familiar amb la laboral de forma majoritària. I som les dones les que estem ocupades amb feines relacionades amb aquest rol, com la cura dels infants, de la gent gran, els serveis personals, etc. Feines alhora molt poc valorades, però indispensables per al desenvolupament i sosteniment de la nostra societat.


En aquest context, les dones estem fartes de tanta precarietat. I estem fartes de seguir com fa deu anys. Seguim igual en les bretxes salarials de gènere que estan sustentades en la subocupació al voltat del 49%; en la contractació parcial, 3 de cada 4 contractes l'han signat una dona; en manca de directives, on les dones representen només el 32,2%; seguim sent "les reines de la conciliació": tant les excedències per cura de menor com les reduccions de jornada són agafades massivament per dones; i seguim igual en assetjament a la feina, l'assetjament sexual i per raó de sexe continua sent una de les formes més generalitzades de violència als centres de treball i alhora més oculta; i encara avui,i per últim, seguim igual en la cosificació dels cossos de les dones, que trobem en algunes feines i que les situa com a objectes i no com a subjectes.


Les dones continuem patint les conseqüències d'un mercat de treball segregat horitzontalment, "un terra enganxifós" que ens situa en sectors d'activitat i ocupacions pitjor remunerades i, d'altra banda, una segregació vertical amb el sostre de vidre que ens limita l'ascens i la promoció en la carrera professional.


Ens trobem, per tant, davant una realitat que està fortament arrelada i sembla difícil de modificar si no hi ha una voluntat política ferma i decidida. Però els diferents governs d'aquests darrers anys, tant els estatals com els autonòmics catalans, tot i mantenir un discurs favorable, en realitat no han apostat per la igualtat, ja que les polítiques associades han anat perdent pressupost al llarg dels temps.


I per tot això, diem que "en igualtat, seguim igual" i, si estem en el mateix punt, vol dir que no avancem i que, per tant, estem pitjor!!


Com a sindicat feminista, el nostre objectiu és denunciar les situacions de discriminació i reivindicar la igualtat real entre homes i dones en els centres de treball i als carrers. Volem recordar, amb cada acte o acció que organitzi el sindicat, que la situació de les dones no ha canviat. Que estem com fa més de deu anys. I que davant la inacció i falta de voluntat política per acabar amb aquesta xacra és necessària la mobilització popular, als carrers, a les empreses i dins la societat en general.


I en aquest context, i davant d'un nou 8 de Març en què les dones tindran les mateixes o molt similars condicions econòmiques i socials, la UGT de Catalunya convoca vaga general.


En definitiva, hem de provocar el canvi de model social que posa al centre de la nostra societat la vida i la cura, i al seu voltant la resta, i introduir la mirada feminista i enderrocar els fonaments de l'actual sistema masclista i patriarcal sustentat en les diferents formes de violència vers les dones.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH