Ho volem tot

Les expectatives sobre la vaga feminista de 2019 són molt altes. Després de l'èxit de l'any passat amb més de 300.000 persones als carrers hem hagut de treballar molt dur per seguir avançant, tenint cura més que mai els processos de treball. A principis d'any vam acudir a València a la V Trobada Feminista Estatal més de set-centes dones, que vam adonar d'una gran capacitat d'organització i unes metodologies de treball afinades durant els últims anys.

Són processos horitzontals, cada comissió local té autonomia absoluta i les assemblees serveixen per coordinar accions territorials i construir juntes consensos que ens permetin articular les nostres demandes. Com a Barcelona, on hi ha dotzenes de comitès de barris amb les seves pròpies demandes i reivindicacions compartint experiències de resistència per construir un projecte polític alternatiu.

AMPLIAR LA VAGA

Les vagues de dones no han estat mai només laborals. Ja en les primeres vagues de finals del segle XIX s'organitzaven per barris, compartien les cures i exigien les seves demandes als governadors en lloc de als patrons.

Les cures eren una part fonamental de les demandes de les obreres, amb la vaga feminista s'amplia el projecte. Hem posat el focus en la impossibilitat de sobreviure i de reproduir la vida en el sistema actual. Un sistema que va en contra de la vida, de les nostres vides, que explota a les dones en els treballs de cures com a les cambreres d'hotel o les internes, que re-victimitza les dones violades tant en el sistema jurídic com mediàtic, que ens discrimina en funció del nostre origen i color de pell.

Posa també de manifest les limitacions del feminisme liberal i institucional, però també la incapacitat de l'Estat per protegir-nos. La vaga ho ha canviat tot, s'ha construït xarxes cada vegada més fortes en els barris, els pobles i les ciutats. Xarxes que construeixen alternatives i que surten als carrers a cridar 'si ens toquen a una, ens toquen a totes'. Però no està tot el camí fet, volem practicar un feminisme que defensi amb la mateixa força a una dona violada durant els santfermins que a una en els camps de Huelva.

Es tracta de construir juntes aliances per a un feminisme en què ens identifiquem amb totes les dones, independentment d'on hagin nascut, que el crit 'germana, jo sí et crec' serveixi per desmuntar no només la justícia patriarcal sinó una justícia racista i colonial.

DEFENSAR ELS PROCESSOS

Amb les nostres limitacions, la vaga segueix sent de les assemblees. Amb l'èxit del moviment feminista tant partits com a organitzacions han intentat capitalitzar-la, intervenir en els seus processos. L'any passat una de les disputes per la vaga passava per la cobertura sindical, semblava que aquell sindicat que aconseguís marcar les demandes laborals podria liderar la vaga. Però no va ser així. Els nostres processos s'enforteixen amb l'experiència, des la primera trobada estatal fins a les assemblees de barris entenem la vaga com un procés a través del qual construir un projecte polític i no com un acte simbòlic el 8 de març. Les nostres demandes tenen a veure amb la desigualtat laboral, l'híper-explotació en les jornades, el racisme tant en el procés de selecció com en els llocs de treball als quals accedim i la precarietat de les condicions i els salaris, és clar, però van molt més enllà de les competències dels sindicats. La història es va repetir un any més tard, amb el debat sobre l'abolició de la prostitució i la defensa dels drets de les treballadores sexuals, vam defensar l'assemblea com el lloc en el qual fer el debat i teixir els consensos. Un lloc en el qual treballar des del respecte i la cura i en el qual no poden imposar-se votacions, més pròpies de les dinàmiques dels partits.

Només les nostres veus marcaran la nostra agenda i ens prendrem el temps que necessitem per prendre les nostres decisions.