divendres, 19 de abril de 2019

Una campanya marcada per la intolerància d'uns quants

Carmen P .Flores

Quan falten arguments per convèncer, tolerància i respecte a les idees, solen aparèixer energúmens que erigint-se en posseïdors de la veritat, els drets exclusius i fins i tot els autèntics paladins de la democràcia, es dediquen a rebentar actes de partits polítics, entre altres coses. Aquests individus van en manada i els hi ha als dos extrems polítics que es retroalimenten utilitzant la violència, la intolerància i les agressions. No són fets aïllats, cada dia s'estan visualitzant, no només verbalment, sinó també físics. Una cosa realment vergonyosa que ha de portar a la reflexió. Qualsevol dia pot succeir algun incident amb conseqüències irreparables.


Universitat Autònoma de Barcelona Cayetana Álvarez de Toledo


A Catalunya, la intolerància d'uns quants que s'han cregut que Catalunya són ells, els porta a creure's posseïdors de la capacitat de decidir en nom de tots, de posar etiquetes als que pensen, actuen i decideixen de forma diferent a ells.


És el que està succeint a la UAB, que en els seus inicis va ser un model de modernitat, tolerància i progressisme. Avui, uns quants niñatos que no han pegat un pal a l'aigua són els garants dels discursos i el pensament únic que està portant a enfrontaments amb els qui ells consideren "feixistes" perquè així ho decideixen.


El mateix passa en altres municipis, on els fanàtics realitzen actuacions antidemocràtiques contra els polítics que no són dels "seus". Els encapçalen grupets de joves i no tan joves que volen impedir que les formacions polítiques puguin dur a terme la seva campanya electoral com qualsevol altra formació que sí que compta amb la seva benedicció "apostòlica". Aquests dies els actes intimidatoris s'han incrementant. Cal ficar-los por perquè marxin. Són demòcrates de pacotilla i fanàtics de la puresa...


Deia Antonio Machado que "és propi d'homes de caps mitjans envestir contra tot allò que no els cap al cap".


La intolerància és tal que aquests últims dies polítics com Antoni Castellà, demòcrata i oportunista de tota la vida critica que TV3 entrevisti Inés Arrimadas. Com en el seu dia va fer Marta Ferrusola, pensa que li han arrabassat la Generalitat i fins i tot Catalunya, com si els altres no tinguessin drets. És el seu país, el dels dèspotes, el perdonavides dels pirates de la democràcia.


Què dir de les candidates de JxCAT, les designades per Puigdemont, Laura Borràs i Miriam Noguera, amb poca talla política i teledirigides pel fugit. Són una bomba de rellotgeria com a interlocutores del nou govern, sigui el que sigui. Res a veure amb Carles Campuzano i Jordi Xuclà, tots dos amb experiència i saber fer. Tot va de mal en pitjor en el partit del rei Pujol, on eren autèntics mestres de la negociació, el pacte i els acords. Lluny queden ja aquells temps, els actuals dirigents han tirat per terra la part bona d'aquesta etapa de la CDC imprescindible en la política espanyola.


Els nous polítics de la liquidada Convergència haurien d'aplicar aquella frase de l'historiador i biògraf romà, Suetoni, que deia: "El pastor esquila les ovelles, no les devora".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors
Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH